Resultats de la cerca

Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu

Professor a Bonn 1919-20 i 1947-51, succeí Spranger a Leipzig 1920-31 Interessat per les qüestions culturals i pedagògiques, elaborà una teoria de la personalitat que, pel damunt del racionalisme i de l’irracionalisme, analitza la persona en funció del conjunt d’accions i reaccions que s’estableixen entre ella i el món historicocultural en què viu Entre les seves nombroses obres cal citar Individuum und Gemeinschaft ‘Individu i comunitat’, 1919

Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868

Professor a Heidelberg 1924-28 i a Bonn 1928-65, ensenyà una filosofia de la vida basada en l’estudi de l’home i les seves relacions amb el món Influït per Nietzsche i Dilthey, desenvolupà una antropologia cultural basada en el positivisme, el relativisme i l’historicisme Autor, entre d’altres, d' Einleitung in die Geisteswissenschaften ‘Introducció a les ciències de l’esperit’, 1920, Geschichtsphilosophie ‘Filosofia de la història’, 1934, Probleme der Kulturanthropologie ‘Problemes d’antropologia cultural’, 1942 i Mensch und Geschichte ‘Home i història’, 1944

Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold Treviranus

Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…

Fou deixeble i ajudant de Helmholtz a Berlín i professor a Karlsruhe i a Bonn Interessat per la teoria de Maxwell sobre l’electromagnetisme, féu nombrosos experiments que confirmaren les idees d’aquell Inventà l’oscillador i el ressonador que avui porten el seu nom i obtingué les ones elèctriques d’alta freqüència que hom utilitzà després a la radiotelegrafia El 1887 descobrí l’efecte fotoelèctric i investigà la natura dels raigs catòdics És autor de nombroses memòries, entre les quals es destaca Über die Ausbreitungsgeschwindigkeit der elecktrodynamischen Wirkungen ‘Sobre la…

La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es…

Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques Rhenania Germano-Celtica , 1969 En obres com Muttersprache und Geistesbildung ‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939 i Von den Kräften der deutschen Sprache ‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57, exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que…

Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare,…