Resultats de la cerca

Radicat al barri de la Real El 1398 féu un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà, el 1400 un retaule per a la de Ribesaltes i el 1422 uns retaules a Ceret i, el 1426, a Bulad’Amunt Tingué uns altres encàrrecs per a convents de Perpinyà i per al senyor de Bellcaire, al País de Salt 1415 El 1405 era sobreposat de la corporació de pintors de Perpinyà, i el 1408 hi tenia un taller propi Hom no identificà amb certesa cap obra seva, malgrat que algú ha volgut identificar-lo amb l’hipotètic mestre del Rosselló

Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les…

Formà part del seguici i la cort del comte Nunó Sanç i més tard dels del rei Jaume I Era fill de Ramon de Serrallonga, senyor de Serrallonga i de Cabrenys Es casà amb la vídua Ermessenda de Cortsaví, pubilla del patrimoni de Cortsaví, la Bastida i Bulad’Amunt, de la qual tingué tres fills i dues filles Les seves actuacions polítiques començaren el 1217 Era vassall del vescomte de Castellnou pel patrimoni de Serrallonga i del comte d’Empúries pel castell de la Clusa El 1228 jurà a Barcelona les paus i treves manades per Jaume I i sembla que…

Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bulad’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de…

Centrat a l’antiga església parroquial Serrabona, a 619 m, al vessant oriental del coll de les Arques, damunt la vall de la riera del Bolès El poblament hi era disseminat

Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o…