Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Felip Abàs i Aranda
Pintura
Pintor, alumne de l’Academia de San Luis, a Saragossa, i deixeble de Francisco Goya, a Madrid.
Pintor municipal de Madrid, morí pocs dies després d’ésser nomenat Entre les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures
Joan Cabré i Aguiló
Arqueologia
Arqueòleg.
Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944
Teresa Claramunt i Adell
Literatura catalana
Narradora i filòloga.
Llicenciada en filologia hispànica, treballa en l’ensenyament secundari És autora de la narració juvenil Vora el fiord 2004 i ha tingut cura de l’edició de la collecció de textos populars Contalles Així parlem a les comarques de la Franja 1985
Institució Cultural de la Franja de Ponent
Organització per a la defensa i la difusió de la llengua i la cultura catalanes a la Franja de Ponent
, amb seu a Calaceit (Matarranya).
Creada el 2003, agrupa diverses entitats d’àmbits diversos, però que tenen també la llengua i la cultura entre els objectius prioritaris, especialment la Xarxa d’Entitats i Casals creada el 1999, que en fou l’embrió, i altres collectius, com els Amics de la Franja de Ponent, l’Associació de Voluntariat Franja de Ponent, el Centre Excursionista de la Franja de Ponent, Dones sense Frontera, l’Escola de l’Aiguabarreig, la delegació de la Franja de Ponent de la Institució Catalana d’Història Natural/IEC i la Xarxa Cultural de l’Ebre i Ponent, entre d’altres N'és el president Jaume Borbón i Oliver…
Miquel Blanc i Grau
Literatura catalana
Folklorista i erudit.
Químic d’ofici, ha publicat obres d’evocació costumista i sobre la llengua i la cultura popular de la comarca del Matarranya en general, i de Calaceit, vila dels pares, en particular Refranyer del Matarranya 1983, Garba Mil paraules de Calaceit 1994, La fauna del Matarranya 1998, Històries i romanços Calaceit entre 1880 i 1930 2001 i Les plantes medicinals del Matarranya 2003 Ha estat editor literari de Toda una vida Memorias de un calaceitano 1997 del seu pare, José Blanc Sanmartín, i De Calaceite a Mauthausen memorias 1905-1976 2005 de Raimundo Suñer
Castells i edificacions militars del Matarranya anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells I les edificacions militars del Matarranya anteriors al 1300 C Puigferrat Arenys de Lledó Castell d’Arenys Calaceit Castell de Calaceit Faió Castell de Faió Fondespatla Vila de Fondespatla Castell de Fondespatla Torre dels Moros La Freixneda Castell de la Freixneda Lledó d’Algars Castell de Lledó d’Algars Maella Castell de Maella Massalió Castell de Massalió Mont-roig de Tastavins Castell de Mont-roig Nonasp Castell de Nonasp Pena-roja Castell de Pena-roja Vall-de-roures Castell de Vall-de-roures
Santa Maria del Pla
Art romànic
Aquesta església fou construïda, a la vila de Calaceit, durant els segles XIII i XIV Era un edifici de transició del romànic al gòtic En l’actualitat, al pati de la casa de la vila, es conserva una notable clau de volta procedent d’aquesta església, amb la Mare de Déu del Pla esculpida, i un gos agenollat que fou molts anys l’escut heràldic de la població L’actual església parroquial de Santa Maria de Calaceit, bastida sobre les ruïnes de l’antic temple de Santa Maria del Pla, és un interessant edifici d’estil barroc de grans proporcions, amb tres naus i cúpula sobre…
el Mas de l’Ametlla
Antic terme del municipi de Calaceit (Matarranya).
Santa Maria i Sant Joan de Cretes
Art romànic
Cretes pertanyia inicialment al gran terme i al castell de Calaceit És documentat des del segle XII La seva història és parallela a la de Calaceit i per això el 1209 passà a poder del bisbe de Tortosa, raó per la qual en la concòrdia del 1210 restà adscrita a la diòcesi de Tortosa, de la qual va dependre fins el 1957 El bisbe de Tortosa la cedí poc després als calatravesos, però sempre va conservar alguns dominis al lloc, per la qual cosa a partir del 1295 l’orde i el bisbat de Tortosa mantingueren un important plet durant molts d’anys La seva església parroquial,…
molinada
Física
Mesura d’olives de valor variable, segons les comarques i la mena de feina.
A Calaceit, la molinada de molí val 27 decalitres, i la molinada replegadora , 36 decalitres, i en altres llocs té un valor comprès entre aquests dos