Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
sit

Sit negre
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on…
cabell

Noia passant-se els dits per entremig dels cabells
© Fototeca.cat
Anatomia
Antropologia física
Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut
.
Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels nègrids Pel que…
cor de bou
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla, de la subclasse dels eulamel·libranquis, cordiforme, d’uns 8 cm de diàmetre, amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i les dues valves iguals.
És de color groc rosat o castany Viu en fons fangosos, i la seva carn és comestible
peluda d’alga

Peluda d’alga
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, que no sol passar dels 15 cm de longitud total, molt semblant al llenguado però amb l’aleta pectoral del costat cec pràcticament inexistent.
És de color castany o gris terrós i habita als fons baixos de la mar Mediterrània La seva carn és menys estimada que la del llenguado
cargolet
cargolet
© Fototeca.cat
Ornitologia
Moixó insectívor de la família dels troglodítids, molt petit (ateny uns 9 cm), de cos arrodonit, amb la cua curta i sovint aixecada.
El plomatge és de color castany, més clar el ventre Viu en llocs ombrívols i humits, a les penyes, entre les bardisses És sedentari als Països Catalans
ànec cuallarg

Ànec cuallarg
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, molt esvelt i amb una llarga cua afuada.
És de color castany, i el mascle té una ratlla blanca al coll, que puja des del pit, també blanc Nia al nord i a l’est europeu als Països Catalans, hi hiverna
cérvol muntjac
Zoologia
Petit cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 50 cm d’alçada.
Les banyes són curtes i no tenen ramificacions El pèl és de color castany, fi i brillant Viu a l’Índia, a la Xina, al Nepal i en gran part de les illes de la Sonda
cotxa cua-roja

Cotxa cua-roja
Stephen Moores (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres
alternariosi
Fitopatologia
Malaltia causada per fongs del gènere alternària, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.
Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells
gos esquimal

Gos esquimal americà
Mastologia
Gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al musell.
La seva coloració és molt variada blanc, negre, castany clar o fosc Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir per als trineus, pel fet que són animals molt forts i resistents al cansament i a les baixes temperatures i també molt bons guardians de ramats