Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Carnèades
Filosofia
Filòsof grec.
Successor d’Arcesilau en la direcció de l’Acadèmia, fou un dels principals representants de l’escepticisme moderat i l’iniciador de l’etapa de l’Acadèmia Nova En una missió a Roma, féu dos famosos discursos amb arguments contraposats sobre la mateixa qüestió, que tingueren un fort impacte en els romans i suscitaren llur interès per la filosofia Adversari de tot dogmatisme, afirmà que hom no pot distingir d’una manera absoluta entre la veritat i la falsedat, i establí un criteri sobre els graus de probabilitat
Eratòstenes
Música
Matemàtic, gramàtic i geògraf grec.
Estudià a Atenes amb Zenó de Cítion, Aristó de Quios i Arcesilau Fou cridat a Alexandria per fer de preceptor i conservador de la famosa biblioteca, on substituí Apolloni de Rodes Només es conserven fragments de la seva vasta obra, que inclou des de textos d’història de la literatura, astronomia i matemàtiques fins a una gran geografia, obra per la qual és conegut Els seus escrits sobre música, com era normal durant l’època clàssica, es troben integrats en els escrits matemàtics La seva aportació principal consistí en l’aplicació d’una nova fórmula de calcular els intervals, que posteriorment…
cirenaic | cirenaica
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…
hedonisme
Filosofia
Dotrina filosòfica que identifica el bé amb el plaer.
Són considerats hedonistes Aristip de Cirene i Epicur de Samos Segons l’hedonisme, els preceptes ètics són únicament regles empíriques mitjançant les quals l’home es defensa dels sentiments de disgust i resta obert plenament a les alegries de la vida
còpia
Art
Reproducció artesanal, més o menys exacta, d’una obra d’art.
En el període hellenístic es difongué molt l’ús de la reproducció de les estàtues i les pintures més famoses Centres importants de copistes foren, entre d’altres, Atenes, Pèrgam, Esmirna, Cirene i Roma De fet, una gran part de l’estatuària grega clàssica ha estat reconeguda i conservada a través de les còpies romanes
pentàpolis
Història
Lliga de cinc ciutats.
De les diverses que hi hagué a l’antiguitat, se’n destaquen dues a Palestina la Pentàpolis de la mar Morta , que comprenia Sodoma, Gomorra, Adamà, Seboïm i Bala o Segor i que hom situa al sud de la mar Morta el llibre del Gènesi en narra la desaparició pel foc, i la Pentàpolis filistea , integrada per Ghazza, Ascaló, Asdod, Gat i Accaró Són conegudes també la Pentàpolis Líbia Cirene, Apollònia, Ptolemaida, Arsínoe i Berenice i la Pentàpolis dòria Cos, Cnidos, Lindos, Yalisso i Camiros
Gortina
Ciutat
Ciutat cretenca, a la plana de Mesarā, prop de la costa sud.
Poblada a l’època minoica, rebé onades de colonitzadors predoris i doris el primer millenni aC i arribà a rivalitzar amb Cnossos Conquerida Creta pels romans 67 aC, fou capital de l’illa, i més tard, metròpolis de la província de Creta i Cirene Fou també seu episcopal Les excavacions han donat a conèixer importants monuments de les èpoques prehistòrica, grega, romana i cristiana A l’àgora hom ha trobat un codi legal, les lleis de Gortina , referents al dret privat, en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V aC
Aristeu
Mitologia
Fill d’Apol·lo i de la nimfa Cirene.
Segons una tradició, les muses li ensenyaren les arts de la medicina i de l’endevinació, i tot el que fa referència als ramats, a l’agricultura i a les vinyes Ell ho ensenyà així als homes Era considerat també inventor d’aparells de caça Fou honorat a l’Arcàdia, on havia introduït la cria d’abelles, i a Líbia
Amasis
Història
Penúltim faraó de la dinastia XXVI (570-526 aC) o saïta.
Pujà al poder a conseqüència d’un cop d’estat contra Apries gràcies al suport de la població autòctona, enfrontada a la grega, aliada del seu oponent Essent, però, els grecs un important factor de dinamització en la vida del país, Amasis no volgué prescindir d’ells després de la seva victòria i per tal de resoldre el problema intercomunitari, els confinà a la ciutat de Naucratis, al SW de Sais Amic dels grecs desposà Ladice, una grega de Cirene, ajudà a reconstruir el temple de Delfos, etc, rebé el sobrenom de ‘Filhellènic’ El seu regnat pròsper i, en general, pacífic, no…