Resultats de la cerca

No hi ha acord entre els investigadors sobre l’origen d’aquesta escriptura molts la fan derivar de la minúscula grega, d’altres hi veuen una creació original de Ciril, etc Es presenta en dos estils diferents el búlgar de tipus rodó i l’illíric o croat de tipus quadrat, que derivà posteriorment en semiuncial i al s XVI, en cursiva L’alfabet consta de trenta-vuit signes És l’escriptura que serví per a la primera traducció eslava de la Bíblia i dels llibres litúrgics bizantins Substituïda, entre els eslaus ortodoxos, per l’escriptura ciríllica, fou conservada pels croats de ritu…

Evangelitzà el poble búlgar, sota els reis Borís I i el seu fill Simeó el Gran Traduí a la llengua eslava diverses obres teològiques gregues

Després d’haver ocupat càrrecs civils es convertí al cristianisme i fou bisbe d’Edessa ~412 Participà activament en les lluites cristològiques, primer contra Ciril d’Alexandria i posteriorment al seu favor i contra Teodor de Mopsuèstia Home d’una gran cultura, escriví tant en grec com en siríac Alguns himnes seus passaren a la litúrgia siríaca Traduí del grec sobretot obres de Ciril i intervingué, sembla, en la versió del Nou Testament de la Pešità o Pšiṭtā versió siríaca de la Bíblia

Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i…

La denominació apareix ja en Ciril d’Alexandria, bé que fou divulgada pel luterà David Chytraens 1531-1600

El concepte fou proposat per Ciril d’Alexandria i definit, com a expressió del contingut revelat, pel concili de Calcedònia 451

Féu costat a Ciril d’Alexandria en la polèmica contra Nestori, i envià legats al concili d’Efes 431 Trameté missioners a Escòcia i a Irlanda

Convocà el concili IV de Constantinoble , VIII ecumènic 869-870, que condemnà el patriarca Foci i rehabilità Ignasi Aprovà la versió eslava de la litúrgia romana feta pels sants Ciril i Metodi

El més gran representant de l’escola de retors cristians de Gaza Els seus treballs bíblics són sovint extractes o cadenes dels millors exegetes Filó, Orígenes, Basili, Teodoret de Cir, Ciril d’Alexandria És autor de diverses obres retòriques

L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi…