Resultats de la cerca

L’església parroquial, que depèn de la de Civís, és dedicada a santa Eulàlia Romànica, és d’una sola nau amb capelles afegides i un absis semicircular Fins el 1936 conservà una imatge romànica de la Mare de Déu La festa major s’escau el cap de setmana més proper al 9 de setembre i es fa festa també per Santa Eulàlia 10 de desembre El topònim, preromà, conté el mot basc uri , que significa ‘poble’ L’església és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i el lloc pertangué fins a la fi de l’Antic Règim al bisbe d’Urgell Fins el 1970 formà part de l’antic municipi…

L’església parroquial és dedicada a sant Joan d’una sola nau, té un campanar de torre quadrat en planta i vuitavat al pis superior adossat al mur de tramuntana, vora l’absis N'era sufragània l’església d’Asnurri La festa major s’escau el 27 de maig i també se celebra la festivitat de la Mare de Déu d’Agost La vall de Sant Joan Fumat , que davalla del ras de Conques i aflueix a la Valira, per la dreta, prop de la Farga de Moles, comprèn una gran part de l’antic municipi d’Ars Ars, Ministrells, Sant Joan Fumat, Ferrera dels Llops i una part del de Civís Asnurri el mateix poble de Civís es troba…

Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al N, i l’Alt Urgell, al S, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el…

L’esglesiola, que pertany a la parròquia d’Argolell, és avui santuari de la Mare de Déu d’Arduix A mitjan s XIX formava municipi amb Argolell Posteriorment, fins el 1970 fou de l’antic municipi de Civís

El lloc d’Asnurri és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Es troba a la vall de Sant Joan, en el camí natural cap a Civís Aquí hi havia una fortificació, propietat de l’església d’Urgell i que fou destruïda i incendiada el 1239 per Roger Bernat II de Foix No sabem que en quedi cap resta visible

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963

Estès en gran part dins la parròquia de la Maçana Andorra i limitat, al nord, pel coll de la Botella i pel riu de Pal, a l’oest, pel riu d’Aós, al sud pel coll de Muntaner i pel riu de Muntaner, i a l’est, pel riu d’Erts o d’Arinsal i per la ribera d’Ordino La seva altitud és de 1 800 m damunt la Maçana fins a 2 364 al cap del Covil, a la línia fronterera, damunt Aós de Civís És en part cobert de bosc bosc de Pal, al nord bosc de Sispony, al sud

Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord…