Resultats de la cerca

Iniciat en el món del basquetbol com a jugador i entrenador, fou responsable de l’Obra Atlètica Recreativa de Barcelona 1951-55, organització que abandonà amb 115 entitats afiliades i gairebé 3 000 esportistes inscrits L’any 1995 s’erigí en un dels impulsors de l’Associació Humanisme i Esport

Fill de Bernat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins el 1098 Sembla que morí poc després Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat

En fou l’únic titular

Format al planter del Futbol Club Barcelona, es proclamà campió d’Espanya juvenil Després de passar pel Barcelona Atlètic fou cedit al Deportivo de la Corunya 1979-80, retornà al filial barcelonista i la temporada 1981-82 ingressà al primer equip Hi jugà de defensa central fins a la campanya 1987-88, amb el balanç de 219 partits disputats i 4 gols marcats Guanyà una Lliga 1985, una Recopa 1982, dues Copes del Rei 1983, 1988, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 En deixar el Barça jugà amb la Unió Esportiva Figueres a segona divisió Com a entrenador ha dirigit,…

Especialitzada en crol, era membre del Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya dels 100 m lliure 1939 i de relleus 3 × 50 m estils 1939 i 4 × 100 m lliure 1933, 1935, 1944

S’inicià el 1957 al CN Montjuïc El 1960 s’incorporà al CN Barcelona, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 1962 Jugà un partit amb la selecció espanyola El 1960 la federació catalana li concedí la medalla de bronze

Exercí durant vint-i-vuit anys com a àrbitre d’àmbit estatal en curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i la Ruta del Sol, a més dels Campionats d’Espanya

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol