Resultats de la cerca

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets 1607, i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà

Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de…

Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici…

Redacció de la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella

Comença a publicar-se la traducció feta per Joan Roís de Corella de la Vita Christi, del cartoixà Ludof de Saxònia

Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que…

Les dades conegudes el situen a Madrid el 1774 com a compositor dedicat al teatre El 1776 succeí a Antoni Guerrero com a músico de compañía Durant el període 1792-97 treballà com a compositor teatral amb dues companyies establertes a Madrid Quan esclatà la guerra de la Independència treballà en diverses tasques, per exemple com a mestre de música d’infants i com a copista de música Collaborà amb el lletrista Ramón de la Cruz Laserna cultivà l’òpera, la sarsuela, el sainet, la comèdia i, sobretot, la tonadilla escénica Tot i que majoritàriament la seva producció musical està centrada en la…

En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide