Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
sant cristià
Religió
Nom que hom dóna a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc, tot retraient-la-hi d’una manera afectuosa.
Estel Cristià
Teatre
Escenògrafa.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses confidències , de…
Pau Cristià
Cristianisme
Polemista d’origen jueu que, convertit al cristianisme amb els seus fills, prengué l’hàbit dominicà.
Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267
Cristià Camps
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg.
Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des Catalanistes…
,
Josep Cristià Solé
Futbol
Futbolista.
Migcampista esquerre Jugà al Badalona i posteriorment a l’Espanyol 1931-35 Amb aquest equip disputà 57 partits a primera divisió i es proclamà campió de Catalunya 1933 Després retornà al Badalona, equip amb el qual fou subcampió de Catalunya 1936 Disputà dos partits amb la selecció catalana
cristià de natura
Història
Religió
Nom amb què, als Països Catalans, i des de la fi de l’edat mitjana, eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans.
Cristià d’Oriola
Esgrima
Esportista.
Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956
Amadeu Cristià i Rotches
![](/sites/default/files/media/FOTO2/amadeu_cristia.jpg)
Amadeu Cristià i Rotches
© Família Cristià
Música
Compositor.
Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900, La filla del marxant 1906 i Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910, La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911
,
Cristià IX de Dinamarca
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104891.jpg)
Cristià IX. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca (1863-1906).
Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills