Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Sant Feliu de Diana (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Façana de ponent, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull i de construcció clarament posterior F Tur Situació El veïnat de Diana és situat a la part septentrional del terme de Sant Jordi Desvalls, a uns 2 km escassos d’aquesta població, per una carretera que comença tot just havent passat una gasolinera Mapa L39-12296 Situació 31TDG963595 MLlC-JAA És l’església del veïnat que hi ha a la riba esquerra de la riera homònima Aquesta església no apareix en cap document Fa poc temps conservava damunt l’altar una pedra esculpida amb relleus de caire pre-romànic, que actualment…
Sant Pere de Sobràniques (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Capella que presideix un petit veïnat de masies, anomenat de Sobrànigues, prop del Ter i no lluny de la desembocadura del Cinyana El lloc és documentat des del 1316 La capella actual és un petit edifici del segle XVII, bé que en va reemplaçar un altre que podria tenir un origen romànic
Sant Mateu de Diana (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Capella rural, situada al nord del veïnat de Diana, prop del límit septentrional del terme, anomenada sovint, per això, Sant Mateu de Diana És un edifici d’una nau, reforçada amb contraforts i coberta amb volta de pedra, bé que simulant llunetes barroques i un absis precedit d’un arc rebaixat, que recorda la tipologia romànica, però que és molt tardà Pel seu titular i estructura general podria ésser la refecció d’un edifici romànic No se’n coneixen notícies històriques
capitulació de Cardona

Frangment final de la capitulació de Cardona (18 de setembre de 1714), signada per Manuel Desvalls i el comte de Montemar
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes…
Antoni Peric i Viader
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808
Pere Brichfeus
Història
Militar
Militar austriacista.
Durant la guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, en la batalla de Mura i en la d’Esparreguera maig del 1714 Després de la caiguda de Barcelona 11 de setembre de 1714, s’acollí a la capitulació de Cardona malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar Partí a Àustria i, en la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs
el Poal
En primer terme, cal Puig, una de les cases senyorials del Poal i al fons, el campanar de l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent en la dècada de 1920-30.
Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…
marquesat d’Alfarràs
Història
Títol concedit el 1702 per Felip V a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
Passà a la família Desvalls, marquesos del Poal
marquesat de Llupià
Història
Títol concedit el 1702 per Felip V al capità Carles de Llupià i Roger, baró de Castellnou, senyor de Llupià i Vilarmilà, cavaller de l’orde de Sant Joan.
El 1771 passà als Cartellà de Sabastida, i després als Desvalls, marquesos del Poal
Domenico Bagutti
Arquitectura
Arquitecte italià, actiu a Catalunya.
És autor dels jardins del Laberint d’Horta, des del 1792, en collaboració amb el propietari, Joan Antoni Desvalls, marquès d’Alfarràs