Resultats de la cerca

Formada al Club Olímpic Vidreres, fou també atleta del Girona Costa Brava Club Atlètic Palafrugell i del Club Atletisme Lloret-La Selva Fou campiona 2006 i subcampiona 2000, 2004 de Catalunya de salt d’alçada

S’inicià en el Cornellà Atlètic i, posteriorment, també competí per l’Agrupació Atlètica Catalunya A les ordres de Ricard Diéguez, fou campiona de Catalunya de 100 m 1990, 1994, 1995, 1997 i de 60 m en pista coberta 1995 També fou subcampiona estatal de 100 m 1995 i competí un cop amb la selecció espanyola Amb estudis a INEFC, és la directora del centre Eurofitness Can Cuyàs de Barcelona

Membre del Grup Cultural i Recreatiu La Seda del Prat de Llobregat, el 1964 fou campiona de Catalunya de salt d’alçada i tercera en el salt de llargada

Fou monja del monestir de San Salvador de Lleó, construït pel seu pare En sortí 966 per exercir la regència del seu nebot Ramir III, durant la qual els gallecs arribaren a una pràctica independència i Ferran González s’emancipà de Lleó

En morir aquest 999, exercí la regència del seu fill Alfons V juntament amb el comte gallec Menendo González

Vida i obra Estudià al Collegi Alemany de Barcelona Publicà a la premsa articles de crítica literària i artística, contes i traduccions de l’alemany Fou redactora de “La DonaCatalana” i collaborà a “La Nau”, La Revista , Revista de Catalunya , “Mirador” i D’Ací i d’Allà , entre d’altres És autora d’ Un poeta i dues dones 1935, novella que reflexiona sobre la naturalesa de l’art a partir de les relacions establertes entre personatges de sexe oposat També publicà Els habitants del pis 200 1936, un recull de narracions en què la fantasia es fusiona amb la realitat El 1937 feu una lectura de…

Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959

Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…

Debutà en l’estrena a Barcelona de Terra baixa 1897, de Guimerà, en el paper de Nuri Estrenà Foc nou 1909, d’Ignasi Iglésias, i actuà habitualment en català El 1946 participà en la represa del teatre català amb un paper en El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra

Rebé lliçons d’Emília Coranty, però fou pràcticament autodidacta Es presentà a les galeries Dalmau de Barcelona el 1926 Influïda pel futurisme, es relacionà amb el grup de Rafael Barradas La primitiva agressivitat es temperà els anys trenta, i la seva pintura, centrada en la natura morta, es caracteritzà per una certa estilització geometritzant