Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Mosset
Família feudal radicada a la vall de Mosset (Conflent) i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de Cerdanya-Besalú.
Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i Vilanova, i el…
Ramon de Rubí i de Marimon
Història del dret
Magistrat.
Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford
varvassor | varvassora
Història
A l’alta edat mitjana i en la jerarquia feudal catalana, propietari de feu rebut d’un gran vassall, del qual esdevenia vassall (el mot, de fet, prové del llatí medieval vassus vassorum ‘vassall de vassalls’).
No és clara ni ben definida la seva funció Continua un tipus de magnat menor i, als Usatges, apareix immediatament en un rang inferior al de comanador i superior al de cavaller Aquesta denominació fou molt poc emprada i caigué, com la de comanador, en desuetud, i foren ambdues absorbides per la comuna i genèrica de noble tanmateix, per influència de la llegenda sobre els Nou Barons de la Fama, que atribueix un varvassor a cada comtat, reaparegué en certa manera, i han arribat fins als nostres dies, encara que sense sanció o reconeixement oficial, els títols de varvassor de Foixà convertit en…
Sant Julià d’Oncés (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Es tracta de l’antiga església d’aquest petit llogaret proper a Càldegues, avui desapareguda El primer esment segur del lloc d’Oncés és de l’any 949, en què el sacerdot Oliba, Amalric i Dató, almoiners del difunt Oliba, donaren a Santa Maria de la Seu tots els béns que tingueren Radulf, bisbe de la Seu d’Urgell, i el difunt Oliba, fill seu, al comtat de Cerdanya, a les villes d’Ur, d’Enveig, Oncés, Famelga, Set i Osseja L’església de Sant Julià d’Oncés es documenta des del 1193, que Guillema de Jújols, dona de Ramon Fabre, vengué a l’abadia del Canigó tots els drets que li havien…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i…
Castell d’Eina
Art romànic
La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de…
Propietats i/o dependències dels nuclis de la Cerdanya
Art romànic
A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…
Sant Joan de l’Avellanet (Bagà)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant Hom hi pot apreciar l’absis, sense cap obertura i molt més baix que la nau i la manera singular per aquests dos elements s’encaixen per l’exterior R Viladés Aquesta petita església es troba situada a força alçada respecte al riu Bastareny, en un lloc des del qual hom pot contemplar vers llevant la frondosa vall L’edifici es troba enmig d’uns prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 04,0 — y 79,6 31 TDG 040796 De la plaça de l’Ajuntament de Bagà…
Castell de Sant Esteve de Pomers (Clerà)
Art romànic
Les minses restes d’aquest castell, un dels més antics del Conflent, són al cim del turó conegut com la Roca de Pomers, que domina l’antiga capella castral de Sant Esteve, esdevinguda ermita, que es troba al seu vessant de ponent D’aquesta antiga fortalesa refugi, apartada de tota via de comunicació, avui només resten visibles els fonaments d’una torre quadrada Fou un castell de domini comtal des del segle IX El seu terme castral es corresponia a l’antic terme de Villerac El primer esment és de l’any 865, en què Salomó, comte de Cerdanya i Conflent, tingué un plet dins l’església del castell…
Esglésies de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant…