Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
Antonio Espina
Literatura
Escriptor castellà.
Adscrit a les tendències d’avantguarda, publicà assaigs i crítiques literàries en diversos periòdics i dirigí Nueva España Lo cómico contemporáneo 1928 i El nuevo diantre 1930 apleguen alguns dels seus assaigs Escriví poesia — Umbrales 1918 i Signario 1923— i narracions — Pájaro pinto 1927 i Luna de copas 1929—, que el qualifiquen com a representant genuí de la literatura deshumanitzada i intellectualista del primer terç del s XX Escriví també biografies Luis Candelas 1929, Romea o el comediante 1931 i les de Cánovas del Castillo, Quevedo i Cervantes
Santa Espina
Cadascuna de les espines de la corona de Crist crucificat, les quals, segons una llegenda, foren conservades a Notre-Dame de París i repartides després entre algunes esglésies d’Europa.
espina ilíaca
Anatomia animal
Extremitat de les crestes ilíaques.
Hi ha les superiors anterior i posterior i les inferiors anterior i posterior
espina bífida
Anatomia animal
Deformació congènita consistent en una fissura del raquis, deguda a la manca de soldadura d’un o més arcs vertebrals a través dels quals fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
coll d’Espina
Coll (1 396 m) que comunica la capçalera de l’Isàvena amb la vall de Barravés (Ribagorça).
coll d’Espina
Collada
Coll dels municipis d’Abella de la Conca i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
espina de Spix
Anatomia animal
Eminència òssia del maxil·lar inferior, a la part superior de l’orifici intern del conducte dentari; s’hi insereix el lligament esfenomaxil·lar.