Resultats de la cerca

Estigué dirigida per Enric Clarà Conté informacions tècniques sobre els esports d’hivern, esquís, estacions, competicions i entrenament de l’esquiador Es publica durant la temporada d’hivern, del desembre al març i edita també un catàleg anual També ha estat dirigida per Curro Bultó

Aquests esquís foren usats en competició pels practicants de les modalitats d’eslàlom i d’eslàlom gegant, proves en què és necessària una bona conducció Apareguts al mercat cap al 1995, el seu ús es generalitzà entre els aficionats al final de la dècada dels noranta

Membre del Centre Excursionista de Tarragona, creà el Grup Alpí de la mateixa entitat 1982 Formà part de diferents expedicions a l’Himàlaia el Nun 1985, l’Annapurna I 1987 i el Shisha Pangma 1993 També participà en les expedicions amb esquís al Muztagata 1995 i l’Everest 1997, 2000

Començà a practicar-se als països nòrdics com a mitjà de desplaçament en els llocs que la neu cobria el sòl la major part de l’any Les competicions poden ser d’estil lliure o clàssic En el clàssic els esquís passen per dos carrils i en el lliure van per camins oberts 

El tren d’aterratge és constituït per unes estructures molt resistents fixades a l’estructura del buc o a la de l’ala, acabades en llur part inferior per patins, esquís, o, més generalment, rodes, molt sovint replegables en unes cavitats concebudes per a eliminar la gran resistència que suposa, durant el vol, el tren desplegat

Situada a la desembocadura de l’Arakawa, fou formada, per raons de planificació industrial, per la fusió de Naoetsu i Takada, antiga ciutat feudal que conserva indústries tradicionals, com manufactures tèxtils i producció d’eines agrícoles, i una activitat moderna de fabricació d’esquís El sector de Naoetsu, antic port de la mar del Japó, comprèn indústries químiques, metallúrgiques, de maquinària i alimentàries

Membre de la secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, el 1933 assolí la velocitat de 112,5 km/h en un descens a Núria El 1935, amb Andreu Figueras, Oriol Canals i Jordi Monjo, realitzà la travessa amb esquís de la Molina a Setcases Fou campió de Catalunya d’eslàlom 1936 i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, destacà en l’esquí de fons durant els anys vint i trenta del segle XX Realitzà travesses amb esquís pels Pirineus, com la travessa la Molina-Puigmal-Núria-Nou Creus-Ulldeter-Setcases, amb Carles Bertrand, Andreu Figueras i Jordi Monjo 1935 Va ser el primer català a participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els celebrats a Garmisch-Partenkirchen 1936, on disputà la cursa de fons de 18 km

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant