Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…

Situació i presentació El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de…

No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos , situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173, es llegà el…

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en decadència i a partir del 1530…

El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de…

Mapa dels castells I les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó Biosca Castell de Biosca Fortificació de les Valls Torre de la Granja Castell de Lloberola Cervera Ciutat de Cervera Castell de Cervera Castell de la Prenyanosa Castell de Malgrat Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja Castell de la Cardosa Castell de Queràs Castell i vilatge de Tudela Estaràs Castell d’Estaràs Castell de Gàver Castell de Vergós Guerrejat Castell d’Alta-riba Castell de Mejanell Castell de Malacara Castell de Ferran Castell de Vasel Granyanella Castell de Granyanella Castell de …

El poble de Sedó és a ponent del terme, vora la riba dreta del Sió Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’existència d’una fortalesa a Sedó és provada des del 1024, any en què en un judici contra Guillem de Lavansa es fixà el terme de Guissona, el qual limitava a migdia amb la guardia de Sadaone és probable que aquesta guàrdia de Sedó sigui la mateixa que l’esmentada com a “ guardia que dicunt de Sudavo ” en el document de donació de Calaf de l’any 1015 Segons l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, el castell Sadaonis era considerat part…

Situació Aspecte que ofereix, des de la part sud-est, aquesta antiga sufragània de Granyanella, amb l’absis mig tapat per la sagristia tardana ECSA-M Catalán L’església sufragània de Sant Jaume és situada a l’entrada del poble de la Móra, aïllada i amb l’àmbit de l’antic cementiri, ara convertit en plaça, a migjorn Mapa 34-15 390 Situació 31TCG496128 Venint de Cervera i anant cap a Tàrrega per la carretera N-II, a uns 6 km s’agafa una pista a mà esquerra en direcció sud que en 1 km ens porta a la Móra XSB Història Aquesta església fou sempre una sufragània de Sant Salvador de Granyanella, que…

Situació L’església de Sant Sadurní és al petit nucli agrupat del poble de Montiró, al sector de llevant de l’extens terme municipal de Ventalló, a la plana, entre les poblacions de l’Armentera i Viladamat Mapa 296M781 Situació 31TEG05967 Hom pot arribar a Montiró per la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries Des de Viladamat el poble es troba un cop fets 2 km i després de passar el lloc de Pelacalç, 2 km abans de l’Armentera JBH Història Montiró és documentat l’any 959 entre els llocs on tenia possessions Riculf, que li foren donades pel rei Lluís el d’Ultramar, i que el…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars Darnius Castell…