Resultats de la cerca

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Fou campió de Catalunya de resistència amb motos de 250 cc 1932, 1933 i subcampió de la Volta a Catalunya 1934 Fou un assidu participant en curses de velocitat i rallis a les dècades de 1940 i 1950, on participà com a conductor i com a copilot Guanyà la primera Cursa de Turismes al Circuit de Montjuïc en la categoria 1100 cc 1946 i participà en el Ralli de Montecarlo 1949, on aconseguí la desena posició El 1950 fou segon al Ralli dels Alps com a copilot de Salvador Fàbregas Competí majoritàriament amb Fiat, i posteriorment Porsche, amb el qual guanyà la cursa de velocitat al circuit de…

Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica…

De ben jove guanyà el premi Hucha de Plata de relats per Tarde de domingo i l’Internacional de Cuentos Ciudad de Valladolid per El silencio D’entre la seva producció teatral destaquen El navegante premi SGAE 1983, El llanto del dragón premi Valladolid de Teatro Breve 1984, Lutero o la libertad esclava premi Calderón de la Barca 1984, El pasajero de la noche 1987, Alta seducción 1989 i Un hombre con cinco estrellas 1992 És considerada una de les autores de més sòlida trajectòria en l’àmbit del teatre comercial, particularment de l’alta comèdia, en la qual ofereix una aguda capacitat d’…

El ama , premiat als jocs florals de Salamanca 1901, li féu assolir una gran popularitat Fou mestre d’escola, i més tard es dedicà al conreu de la terra i a l’activitat poètica La seva obra copsava la vida, els tipus humans i el paisatge del món rural El seu primer llibre, Extremeñas 1902, en dialecte extremeny, fou editat amb un pròleg de Joan Maragall, que s’arriscava a considerar Gabriel y Galán un dels presumptes clàssics espanyols del s XX La resta de la seva obra, en castellà Castellanas , 1902 Nuevas castellanas , 1905 Religiosas , 1906, mostra reflexos de Núñez de Arce i de la poesia…

El militar Fermín Galán s’aixeca a Jaca contra la monarquia

Capità a Jaca, collaborà amb Fermín Galán en l’aixecament republicà del 12 de desembre de 1930 Fracassada la revolta i fet presoner, després d’un consell de guerra sumaríssim fou afusellat 14 de desembre

Informava de l’actualitat esportiva de Catalunya amb profusió d’illustracions Hi collaboraren Cristóbal Botella, Vicenç Esquiroz, FM Galán, Gallardete, Juan Gol, EL Jimeno, Pistón i V Ruedas, entre d’altres Dels reportatges gràfics se n’encarregà Campañá i de les illustracions Conti i Borrell Se’n publicaren pocs números

Fundat el 1940 per l’arqueòleg Josep Chocomeli i Galan, el 1942 fou traspassat al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València i dirigit per Manuel Ballesteros i Gaibrois des del 1945 és revista de la facultat de filosofia i lletres i ha tingut algunes interrupcions Publica articles d’erudició i interpretació i hi han collaborat nombrosos catedràtics i professors universitaris, especialment sobre temes del País Valencià