Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Josep Gelabert
Construcció i obres públiques
Mestre de cases.
Escriví en català Vertaderes traces de l’art de picapedrer, acabat el 1653
Josep Gelabert Roqueta
Bàdminton
Jugador de bàdminton.
S’inicià en el Club de Bàdminton Platja d’Aro, on retornà el 2007 després d’una etapa al Club Natació Poble Nou 2003-06 Amb el CN Poble Nou aconseguí ser campió de Lliga per equips 2005, 2006, i campió de Catalunya júnior en la modalitat de dobles, fent parella amb Albert Riudebàs 2006
Albert Gelabert Casals
Pesca esportiva
Pescador de la modalitat de mar-costa.
Guanyà la medalla d’argent individual i l’or per seleccions en el Campionat d’Espanya de mar-costa celebrat l’any 1984
Fructuós Gelabert Badiella
Esport general
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Pare del cinema català i de la indústria cinematogràfica espanyola, entre la seva nombrosa producció hi ha documentals esportius, com Carreras de caballos en el hipódromo de Barcelona 1902 –que podria ser considerada la primera pellícula de temàtica esportiva del cinema català–, Concurso de bicicletas en el parque de Barcelona 1905, Excursión a Montserrat 1908, Primera carrera internacional de automóviles “Peña Rhin” 1909, Copa Cataluña 1910, Grandes regatas en Barcelona 1914 o Combate de boxeo Uzcudun-Spalla 1926
Pere Vicent Gelabert
Economia
Economista.
Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete,…
Joan Visa Gelabert
Futbol
Porter de futbol.
Format al Club Esportiu Mataró 1952-55, fitxà pel Real Madrid 1955-57, però només hi jugà alguns partits amistosos Fou cedit al Plus Ultra 1957-59 i traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol 1959-62, que també el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-60 Finalment, debutà amb l’Espanyol 1960-62 a primera divisió, on disputà 27 partits Posteriorment, jugà al Saragossa 1962-64, fou cedit a l’Osasuna 1963-64 i tornà al Mataró, on es retirà l’any 1965
Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els…
Emili Junoy i Gelabert

Emili Junoy i Gelabert
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític, redactor i en ocasions director de La Publicidad.
El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la Rambla , tendí a…
Secció Cinematogràfica Fructuós Gelabert
Cinematografia
Col·lectiu d’investigació cinematogràfica de la Biblioteca i Museu de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, especialitzat en la recuperació, conservació, classificació, estudi i divulgació dels fets cinematogràfics.
El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les…