Resultats de la cerca
Es mostren 2222 resultats
Gràcia
Santuari
Santuari situat als afores de Maó (Menorca), vora el cementiri, on és venerada la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó.
L’edifici primitiu hom suposa que hi havia hagut antigament un convent augustinià fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el s XVIII
Gràcia
Monestir
Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de l’Escala (Alt Empordà), al N de la vila, al camí d’Empúries.
Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins el 1835
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Vila-real (Plana Baixa), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat.
A més de l’església i de l’oratori on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan s XIV, obra del s XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà 1577
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Llucmajor (Mallorca), al límit amb el terme d’Algaida, al cingle meridional del puig de Randa, prop de Sant Honorat.
Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria
Gràcia
Barri
Barri del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situat a l’W de la ciutat.
Gràcia
Barri
Barri de Manlleu (Osona), a l’W del nucli urbà.
Sorgí amb la construcció d’habitatges protegits després de la inundació del 1940 És centrat per una plaça porticada, amb l’església parroquial Santa Maria i un casal de cultura, amb escoles, teatre i la Biblioteca Popular Mossèn Blancafort
gràcia
Allò que és acordat a algú perquè li és agradable, no pas perquè li sigui estrictament degut.
gràcia
Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable.
gràcia
Allò que, en algú o en alguna cosa, satisfà estèticament per naturalitat, l’espontaneïtat, la facilitat, la fluïdesa, la congruïtat, etc, no pas per la força, la potència, la sublimitat, etc.
gràcia
Dret penal
Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna (indult) o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna (amnistia).
D’acord amb les lleis vigents a l’Estat espanyol, no pot ésser aplicada al president i als membres del govern quan incorrin en responsabilitat criminal, i els indults generals no són autoritzats