Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Cuevas del Campo
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al sector septentrional de la província, al límit amb Jaén.
El riu Guadiana Menor constitueix el límit meridional del terme, dins el qual forma l’embassament de Negratín
Fardes
Riu
Riu d’Andalusia, subafluent del Guadalquivir (71 km).
Neix a la serra d’Harana, corre vers el nord regant l’Hoya de Guadix, i desguassa al Guadiana Menor
Montijo
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura.
Situada a les Vegas Altas del Guadiana, ha estat afectada pel pla Badajoz Conreus cotó, tabac i cereals i ramaderia, amb indústries derivades
departament marítim
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions que divideixen el litoral de l’Estat espanyol i dintre les quals exerceix la seva jurisdicció el ministeri de marina.
Actualment són tres Ferrol, que comprèn des del riu Bidasoa fins al riu Miño, Cadis, des del riu Guadiana fins al cap de Gata, i Cartagena, del cap de Gata a la frontera francesa
golf de Cadis
Golf de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate
la Bètica
Província
Província romana que comprenia les parts occidental i central de l’actual Andalusia i una llenca del sud de les actuals Castella-la Manxa i Extremadura.
El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d' Hispalis Sevilla…
Hoya de Baza
Comarca d’Andalusia, a la província de Granada, a l’anomenada Andalusia de les estepes.
És una ampla conca elevada de més de 1 000 m d’altitud que forma part de la depressió intrabètica És regada pel curs alt del Guadiana Menor i els seus afluents de capçalera, que la converteixen en una fèrtil àrea agrícola bleda-rave sucrera, cereals i hortalisses La ciutat de Baza és el centre comercial de la comarca
parc nacional de Las Tablas de Daimiel
Espai natural
Zona humida de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, de 2 200 ha, que fou declarada parc nacional el 1973 i ampliada el 1979.
És situat a l’aiguabarreig dels rius Cigüela i Guadiana La vegetació aquàtica és constituïda pel canyís i, sobretot pels gramenets alts, mentre que l’única espècie arbòria de la zona és el tamariu El més representatiu del parc és, però, la seva funció de lloc de pas i hivernació per a diverses espècies d’aus aquàtiques
Compañía Sevillana de Electricidad
Economia
Empresa productora d’energia elèctrica fundada a Sevilla el 1894 amb capital basc.
El 1945 creà la societat anònima Saltos del Guadiana conjuntament amb Hidroeléctrica Española i Unión Eléctrica per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Tenia centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143517 milions de pessetes amb una plantilla de 6443 treballadors L’any 2002 s’integrà completament a Endesa
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària