Resultats de la cerca

Empresari i advocat Fill de Josep Sunyol i Garriga Formà una de les colleccions d’art actual més notables dels Països Catalans Les obres, curosament escollides —concedí una atenció especial a l’escultura—, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani Joan Miró, Salvador Dalí, Pau Gargallo, Juli González, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Jaume Plensa, etc També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles i internacionals Pablo Picasso, Pablo Palazuelo, Eduardo Arroyo, Andy Warhol, Alberto Giacometti, etc, així com una collecció fotogràfica que inclou…

El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona

Estudià a la Schola Cantorum de París 1906-11 amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat

Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa

Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns

El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…

Els habitatges de primera categoria a Barcelona segons Ildefons Cerdà Durant els anys del Bienni Progressista, l’enginyer i urbanista va realitzar l’enquesta més completa i sofisticada sobre les condicions de vida de la classe obrera barcelonina d’aleshores La Monografia estadística de la classe obrera de Cerdà prolongava un important corrent d’estudis sobre les condicions de vida de les classes treballadores que s’havia anat obrint camí als grans països industrials europeus A Catalunya, aquests estudis van tenir dos conreadors importants en els treballs dels metges…

L’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà publica Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856

Aprovació del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, de l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà i Sunyer

Ildefons Cerdà i Sunyer publica la Monografia estadística de la clase obrera de Barcelona el 1856