Resultats de la cerca

Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de…

Inici de la cinquena croada, per iniciativa d’Innocenci III

El papa Innocenci III convoca una croada contra els albigesos

És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…

Muller del rei d’Aragó Ramir el Monjo 1134-37 Bé que aquest matrimoni no fou reconegut pel papa Innocenci II, llur filla Peronella esdevingué hereva del reialme

Retirat a la vida eremítica, fundà, juntament amb Joan de Mata, l’orde dels trinitaris Fou canonitzat per Innocenci XII el 1694 La seva festa se celebra el 20 de novembre

Ajudats per Innocenci VIII, l’Àquila se li lliurà 1485 i hi hagué lluita oberta a Montorio 1486 Ferran, tanmateix, readquirí l’Àquila, i dugué a terme una forta repressió contra els revoltats

Arquebisbe de Canterbury 1233, lluità pel reconeixement dels drets de l’Església en contra d’Enric III Fou canonitzat el 1247 per Innocenci IV La seva festa se celebra el 16 de novembre

Illustrat per Tomàs Padró, hi collaboraren els redactors d' Un Tros de Paper RRobert, CRoure, EVidal i Valenciano entre molts altres Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc Sortí fins el 1874 i gaudí d’una gran popularitat se'n tiraven, el 1868, més de 300 000 exemplars