Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona, CCM Roma, Edie París ARGUMENT Giovanni Simonelli, Nat Wachsberger GUIÓ Lluís Josep Comeron, AIsasi-Isasmendi, Jordi Illa FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Georges Garvarentz SO Celestino Barba INTERPRETACIÓ Horst Buchholz Tony, Sylva Koscina Kelly, Gustavo Re Brain, Gerard Tichy Hansi, Ángel Picazo l’inspector Mallouk, Mario Adorf Bill, Umberto Raho el professor Pendergast, Klaus Kinski Schenk, Álvaro de Luna, Agustín González, Luis Induni, Jorge Rigaud,…

Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc

Format professionalment a França, ha estat el productor i realitzador cinematogràfic turc més destacat En actiu entre el 1948 i el 1974, d’entre la seva filmografia destaquen  Unutulan sır ‘El secret traït’, 1947, Öldüren Şehir ‘La ciutat que occeix’, 1954 i Meçhul Kadin ‘La desconeguda’, 1955

Fou president de la primera cambra turca de diputats, creada per Abdülhamit II 1876, i exercí els càrrecs de gran visir i de ministre 1880-84 Destacà com a filòleg i com a historiador És autor d’un diccionari del turc osmanlita, d’un Šah-nāma ‘Anuari’ de l’imperi Otomà 1847, i de nombroses traduccions de Shakespeare, Molière i Schiller

Escriví novelles d’entreteniment segons els models francesos Autor de teatre històric de tendència naturalista La finalitat didàctica de les seves obres fa que hom el consideri promotor del moviment dels Joves Turcs De fet, fou desterrat diverses vegades com a pertanyent a l’esmentat moviment

Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz

Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III

La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries influències…

Assolí el poder amb la destitució de Selim III i abolí les reformes instaurades per aquest El partit reformista, encapçalat per Bayraktar, el féu enderrocar per Mahmut II i l’executà

Ajudat sobretot per Frederic el Gran de Prússia, sanejà les finances, organitzà un cos d’artilleria i creà una escola de nàutica Contra Caterina II de Rússia perdé Moldàvia, Valàquia i Crimea