Resultats de la cerca

Era propietat de Teodor de Mas, marit de santa Joaquima de Vedruna, la qual hi fundà la congregació de carmelitanes de la caritat, conegudes popularment per monges de l’Escorial

Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal Milità en el bàndol austriacista Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria Ferit al baluard de Santa Clara agost de 1714, en acabar el setge, s’exilià a Viena

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856 Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891 S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació

El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants

Germà de Joaquima de Vedruna i Vidal Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec collaborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833

Ha passat als Álvarez de Estrada

Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona 1925, de la qual assumí la direcció l’any 1933 Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional fiscorn baix, de quatre pistons Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria

Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com Epistolari familiar de…