Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Sant Pere del Castell de Muntanyola
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Muntanyola Fou sempre una capella castellera dintre la demarcació de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola Apareix documentada l’any 1049, quan hom jurà en el seu altar el testament de la mare de Guillem de Muntanyola De l’edifici antic no queda rastre L’actual s’aixecà el 1770 i ara s’ha convertit en un cobert per a usos agrícoles del mas que substituí l’antic castell de Muntanyola
Sant Quirze (Lloret de Mar)
Art romànic
La capella o petit santuari de Sant Quirze és situat avui dia dins la conurbació de la vila de Lloret L’edifici actual és modern, ornat amb esgrafiats, si bé sembla que dins els seus murs hi ha restes de la o les construccions anteriors Com a lloc de culte és molt antic, ja que en excavacions fetes al lloc han aparegut restes paleocristians La primera notícia coneguda és del 8 de gener de 1079, en l’acta de consagració de Sant Romà de Lloret, en la qual es diu que el terme, per migdia, “ vadit per ecclesiam sancti Chirici ” Hi ha constància de la continuïtat del seu culte i de l’aplec que s’…
Sant Quirze de Calella
Art romànic
La població de Calella es va fundar o erigir en el veïnat de Capaspre, que depenia del terme del castell de Montpalau i de la parròquia de Santa Maria de Pineda Aquí es va crear un mercadal, documentat des dels anys 1328 i 1338, que va donar lloc al nucli humà que formaria la Pobla de Calella Fins el 1527 el lloc va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Pineda Se sap que a l’indret de Capaspre hi havia una antiga capella dedicada als sants Quirze i Julita de la qual s’ignora la data de la fundació, però sembla que és d’època medieval Ara no queda rastre d’aquella capella,…
Sant Quirze de Viladamat
Art romànic
El lloc de Viladamat pertanyia en època medieval a la parròquia de Sant Feliu de la Garriga, però per la seva dedicació suposem que ja devia existir d’antic la capella sufragània de Sant Quirze, que era situada als afores i al sud-oest del nucli actual de la població, en el paratge dit el pla de la Capella, on hi ha el pont de Sant Quirc i el mercadal de Sant Quirc L’any 1571 és esmentada aquesta capella de Sant Quirze i santa Julita, com a agregada a la parroquial de Sant Feliu de la Garriga Al començament del segle XVII hom construí la nova església de Sant Quirze dins el poble…
Antònia Tayadella i Oller
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Doctora en filologia catalana 1988, ha estat professora de la Universitat de Barcelona del 1977 al 2006 Són de destacar els seus estudis de la introducció i l’evolució del romanticisme a Catalunya Presència de Jean Paul a la literatura catalana vuicentista , 1996, amb Roger Friedlein, de l’obra crítica de Josep Maria Quadrado edició i estudi dels Assaigs literaris , 1995, Francesc Miquel i Badia Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelonal , 2001, amb Enric Cassany i Joan Sardà edició i estudi d’ Art i veritat Crítiques de novella vuitcentista , 1997, i de l’obra…
Sant Quirc de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Capella que corona un cimal a la banda sud-oest de la població de Durro ECSA - MÀ Font La capella de Sant Quirc és encimbellada en un serrat situat al ribatge esquerre del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població Mapa 33-10 214 Situació 31TCH205064 S’hi arriba fàcilment per una ampla pista que arrenca del poble de Durro i que, avançant en direcció sud-oest, mena a l’església Aquest recorregut es fa en mitja hora escassa, que encara pot escurçar-se si es fa el trajecte amb cotxe, cosa que, atès el bon estat del camí, és totalment factible FJM-AMB Església L’edifici és una…
Martí Genís i Aguilar
Martí Genís i Aguilar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en farmàcia 1874, residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’ Esbart de Vic 1867 collaborà a La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Veu de Catalunya , La Veu de Montserrat i la Gazeta Vigatana Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major 1878 i la viola amb Penediment 1892 en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921 La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat…
Martí Genís i Aguilar
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…
Sant Quirze de Besora
Art romànic
La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 feu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les esglésies situades “ in castro Bisora, ecclesie Sancte Maria Virginis … et ecclesia…
Hay un camino a la derecha
Cinematografia
Pel·lícula del 1953; ficció de 95 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Titán Films Antoni Bofarull, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Miguel, Julita Martínez Inés, Manolito García Víctor, Isabel de Castro Maruja, ABofarull El Vicente, Carlos Otero Goyo, Juan Manuel Soriano l’inspector Tormo, Consuelo de Nieva ESTRENA Barcelona, 22021954, Madrid, 07051954 PREMIS Ciutat de Barcelona 1953 millor director, Donostia…