Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Tomàs Saurina
Literatura catalana
Escriptor.
Professà al convent dominicà de Palma, on passà tota la seva vida És autor d’una Oración fúnebre por las víctimas de Felanitx 1844 i de diverses obres piadoses i novenes impreses a Mallorca entre els anys 1845 i 1849 Morí en el vaixell de guerra “Lepant”
Dionís Pont
Literatura catalana
Escriptor.
Mestre de cant de Mallorca És autor d’un poema en quintets escrit arran de la victòria de Lepant Vertadera relació del combat naval dels cristians tengut en lo golf de Lepanto 1571, un dels pocs plecs solts coneguts, del qual només es coneixen tres estrofes publicades per JMBover
Joan Fe
Cristianisme
Franciscà.
Fou guardià 1571 dels convents d’Alcúdia i de Sant Francesc 1590 i de Jesús 1598 de la ciutat de Mallorca El 1571 anà a Lepant, i restà uns quants anys a Sicília 1571-74 Deixà escrit un extens noticiari històric de Mallorca, especialment referent al seu orde
Miquel Cervià
Cristianisme
Franciscà.
Ingressà a l’orde el 1565 Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567 El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria que restà inèdit fins el 1847
Joan Camisó
Història
Militar
Prengué part a la batalla de Lepant (1571) com a capità de galeres.
Hom li atribueix la mort de l’almirall turc ‘Alī Paixà i l’ofrena del pavelló de la nau capitana turca, com a trofeu, a l’església de Sant Feliu de Guíxols, on encara es conserva
Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba
Història
Militar
Militar i polític.
Tercer duc de Sessa i de Baena, comte de Cabra, era net, per part de mare, del Gran Capità Fou governador de Milà 1558-60 i 1562-63 afavorí els milanesos, en obtenir de Felip II de Castella que, de moment, no hi fos implantada la inquisició Fou amic de Joan d’Àustria lluità amb ell contra els moriscs de Granada i a Lepant 1571
Joan Balaciart i Albiol
Arts decoratives
Forjador.
Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d’Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l’estació de França de Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia
Antoni Pi
Literatura catalana
Humanista i autor dramàtic.
Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del s XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni
Gabriel de Cervelló
Militar
Militar.
Participà en la batalla de Lepant 1572 com a membre de l’estat major de Joan d’Àustria El 1573 fou nomenat capità general de Tunis després de la seva conquesta, on restà al front de 8 000 homes, però hagué de capitular l’any següent, després d’una llarga resistència davant la flota turca —que ja s’havia apoderat de la Goleta—, sense haver aconseguit acabar les obres de fortificació
Joan de Cardona i de Requesens
Història
Militar
Capità de les galeres de Sicília.
Baró de Sant Boi Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba 1560 i de Malta 1565 i, sobretot, a Lepant 1572, on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda Participà en la lluita contra els moriscs de Granada 1569-70 Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli