Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Cornelius a Lapide
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’exegeta jesuïta Cornelis Cornelissen van den Steen.
Ensenyà Sagrada Escriptura i hebreu a Lovaina i a Roma Publicà un extens comentari a tota la Bíblia, llevat de Job i els Salms, molt apreciat entre els catòlics fins al s XIX
Dionís Cartoixà
Bíblia
Teòleg, exegeta i místic, anomenat Doctor Extàtic
.
El 1423 ingressà a la cartoixa de Roermond Amb la seva obra cercà la vigorització de la vida contemplativa per mitjà del treball intellectual Hom li atribueix més de 200 escrits
Wim Mertens
Música
Compositor i pianista flamenc.
Llicenciat en ciències polítiques 1975, els anys següents estudià teoria i piano als conservatoris de Gant i Brusselles S'interessà en la música minimalista dels nous compositors nord-americans com Steve Reich, Terry Riley o Philip Glass, i el 1983 analitzà aquesta tendència en la tesi Amerikaanse repetitieve muziek Posteriorment fou productor de programes musicals a la ràdio belga 1978, i el 1980 realitzà el seu primer enregistrament For Amusement Only - The Sound of Pinball Machines El 1979 formà l’orquestra Soft Verdict, amb la qual féu gires internacionals que li donaren una gran…
Max Verstappen
Automobilisme
Pilot de Fórmula 1 neerlandès d’origen belga.
Fill de Jos Verstappen, que també havia estat pilot de Fórmula 1, i de Sophie Kumpen, excorredora de kàrting, s’inicià a set anys en aquest darrer esport, en què guanyà els campionats de les diverses categories 2005-13 L’any 2014 participà en la Fórmula 3 Europea i acabà tercer en el campionat Un any més tard, el 2015 i amb només 17 anys, debutà a la Fórmula 1 amb l’escuderia Toro Rosso i es convertí així en el pilot més jove de la història a participar en una cursa d’aquesta categoria El 2016 passà a formar part de l’equip Red Bull Racing, i guanyà la seva primera cursa al Gran Premi d’…
Agnes Giebel
Música
Nom amb què és coneguda la soprano alemanya d’origen holandès Agnes Kanders.
Estudià cant amb Hilde Wesselmann a la Volkwangschule d’Essen, i el 1943 inicià una discreta carrera com a concertista fins que, el 1950, es donà a conèixer en una emissió per a la RIAS, l’emissora de ràdio de la zona nord-americana de Berlín que emetia setmanalment les cantates de JS Bach, autor en el qual s’especialitzà Actuà als principals teatres europeus i en sales de concerts d’Europa i dels Estats Units, sempre en recitals i concerts, ja que tan sols cantà òpera per a enregistraments radiofònics Estrenà obres d’autors del segle XX, com la Cantata academica de Benjamin Britten 1960, i s…
Maastrichtià
Geologia
Sisè i darrer estatge (i edat) del Cretaci superior, i també del Mesozoic, situat damunt el Campanià i sota el Danià.
L’estratotip és a Maastricht Limburg, Països Baixos
Flandes
Divisió administrativa
Regió federal de Bèlgica.
Comprèn les províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i Brabant Flamenc A Brusselles hi ha el parlament, que té un cert nombre d’escons reservats a la comunitat neerlandesa d’aquesta regió, creada el 1995 arran de la reforma constitucional que convertia Bèlgica en un estat federal
Disset Províncies
Història
Denominació de les possessions flamenques de Carles V.
Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols
Nete
Riu
Curs fluvial de la província d’Anvers (Bèlgica), afluent del Rupel a la ciutat de Rumst.
Es forma a la ciutat de Lier per la unió dels rius Grote Nete, que neix a Hechtel-Eksel Limburg, des d’on recorre 44,2 km, i Kleine Nete, que, amb 17,8 km, té el seu naixement en el municipi de Retie Anvers Els poc més de 14 km del Nete entre Lier i el seu aiguabarreig amb el Ruple formen part de la xarxa navegable de Bèlgica
pau de Nimega
Història
Nom donat als tractats de pau concertats en aquesta ciutat (agost del 1678 - febrer del 1679) per posar fi a l’agressió francesa contra els Països Baixos.
Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels Països Baixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Kortrijk, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena