Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
fumall
Tros de llenya a mig cremar.
boscater | boscatera
Persona que fa llenya al bosc.
liberollenyós | liberollenyosa
dinadaire
Persona que ven dinades, feixos de llenya.
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…
bitllot
Tros de llenya tallat per a fer carbó.
servitud de llenyes
Dret
Dret de recollir la llenya en un bosc.
Aquest tipus de servitud és freqüent als Pirineus i al Montseny
golfa
Construcció i obres públiques
Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d’una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol.
Hom l’aprofita per als mals endreços o, al camp, per a guardar-hi patates, fruites, llenya, etc
fusió
Fonètica i fonologia
Procés, anomenat també coalescència, pel qual dos fonemes o més perden les característiques distintives, n’esdevenen un de sol i determinen o no una fonologització.
En català s’ha produït una fusió fonologitzadora a partir de fonemes llatins com ara N + Y, N + N, G + N, etc, en evolucionar fins a ɲ vinea > vinya, canna > canya, ligna > llenya
boïga
Dret
Forma de contracte sobre part de fruits regida per l’ús i el costum locals.
Generalment era d’una durada de cinc anys Relacionada amb l’artiga i el terratge, el nom prové dels boïcs o petits feixos de llenya amb els quals l’arrendatari adoba la terra de bosc que redueix a conreu