Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…

Fundat l’any 1995, és un referent a tot l’Estat en l’especialitat de carambola Inicialment practicà al bar Taulats, però el 1994 es traslladà a un restaurant de Can Boatell Passà per altres locals, com l’edifici Mas Bagà, casino de la població, i el 2005 s’installà definitivament a l’antic restaurant de les piscines municipals Pere Planas Organitzà algunes edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya de billar, i el 2010, el Campionat d’Europa en la modalitat banda El 2011 tenia uns setanta socis

Fundat l’any 1916, la temporada 2010-11 competí a primera territorial, la categoria més alta assolida Disposa d’un segon equip sènior i de diversos equips de futbol de base Juga al camp municipal d’esports Joan Misser i Coll

Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…

Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en…

Situació i presentació El Vallès Oriental, segons la divisió comarcal aprovada pel Parlament de Catalunya, té una superfície de 850,99 km 2 i 43 municipis El cap de comarca és Granollers Pel que fa a l’extensió dels termes municipals hi ha una gran varietat, ja que trobem municipis molt grans, com Sant Celoni 65,21 km 2 , i d’altres molt reduïts, com la Llagosta 3,03 km 2 , que té un dels termes més petits de Catalunya Els límits de la comarca vénen establerts bàsicament pel relleu Al SE hi ha les muntanyes de la Serralada Litoral el Corredor, Sant Mateu, que separen el Vallès Oriental del…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

Mapa delVallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla delVallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels…

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona Passà als vescomtes de Barcelona 1070-1111, als Castellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament al s XIV als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria 1336 i s’hi establiren S'ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448