Resultats de la cerca

Iniciat en el tennis en la Secció d’Esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, el 1928 fou un dels fundadors del Club Tennis Barcino, de la junta directiva del qual fou membre en diversos períodes Impulsà i collaborà econòmicament en la construcció de les installacions del club 1952

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…

Llançadora, entre el 1991 i el 2005 jugà als clubs CS Blau, CBS Hèrcules l’Hospitalet i CB Viladecans Amb aquest últim club aconseguí cinc Campionats d’Espanya 2001-05 i tres Copes de la Reina 2003, 2004, 2005, i participà en la Copa d’Europa Fou internacional amb la selecció espanyola seixanta vegades Posteriorment, fou pitching coach de la mateixa selecció i instructora de l’International Coaching College El 2011 entrà al Saló de la Fama de la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

Destacà en els llançaments, però també conreà el triple salt, prova en la qual establí el rècord català 1924 Es proclamà campió de Catalunya de llançament de disc 1925, 1931, 1932, prova en què baté sis cops la millor marca catalana, i de llançament de martell 1923, 1924, 1925, 1928 En aquesta especialitat també fou campió d’Espanya 1923, 1924, 1925 i recordista estatal 1926

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…

Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia  1876, d'un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…

El 1977 entrà en política com a militant del Partit Socialista Popular català i el 1980, després d’haver format part de les Joventuts Socialistes, ingressà al PSC Començà la seva activitat institucional com a regidor de l’Ajuntament de Cornellà el 1987, on treballà conjuntament amb Josep Montilla El 1991 passà a treballar al gabinet de la presidència del govern espanyol, aleshores encapçalat per Felipe González , i ocupà els càrrecs de director del Departament d’Anàlisi i sotsdirector del mateix gabinet Coincidint amb la victòria del PP en les eleccions generals del 1996 fou diputat al…

Dedicat al negoci familiar de venda de fruita al mercat del Ninot de Barcelona, aviat destacà pel tarannà dialogant i negociador, que el portà a ocupar càrrecs institucionals i en entitats professionals, tant durant el franquisme com en la democràcia El 1964 fou nomenat president del Gremi de Fruites i Verdures i fou també regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel districte de Sants-Montjuïc 1973-79 Presidí la Comissió de Mutualitat d’Autònoms de Consum, fou vicepresident de la Junta Rectora Nacional 1962-77, president fundador del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona CG…

Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma 1962-63 i a París 1965-66 Conreà el paisatge, el retrat i la composició, i exposà a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París Rebé nombrosos guardons, entre els quals la Medaille Internationale des Arts, la medalla al mèrit en las Belles Arts del govern espanyol, la Creu de Sant Raimon de Penyafort, la Creu de l’orde d’Alfons X, i el 1998 el papa Joan Pau II el nomenà Cavaller de l’orde de sant Albert Magne