Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Ramon Estiu Masferrer
Alpinisme
Alpinista.
Vinculat a la UEC de Girona, és instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en diverses expedicions a l’Himàlaia al pic de Lenin 1981, al Tirich Mir Oest 1982, al Kanchenjunga 1986, al Broad Peak 1988, al cim de Kangchungtse del Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993, al Karakoram 2000, al Cho Oyu 2002 i al Chogolisa 2006, les tres últimes sense èxit
Laureà Medina Masferrer
Hoquei sobre patins
Jugador i dirigent d’hoquei sobre patins.
Després de jugar a la Unió Universitària, el 1934 es convertí en el president del club Al novembre del 1939 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i al cap de poc president delegat de la federació catalanobalear Al mes de gener del 1944 deixà la presidència de la federació catalana per a ser vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei
Narcís Soler i Masferrer
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic del Plistocè…
Carles Costa i Masferrer
Tennis
Tennista.
S’inicià al Reial Club de Tennis de Barcelona Campió d’Espanya en categoria júnior 1986, dos anys després competí professionalment La seva millor posició, al rànquing de l’ATP, fou la desena posició, que assolí al maig del 1992 Guanyà sis tornejos de l’ATP Estoril 1992, 1994, Comte de Godó 1992, Hilversun 1993, Buenos Aires 1993 i San Marino 1994, tots sobre terra batuda També aconseguí cinc títols de dobles, entre els quals cal destacar dos títols a Madrid 1989, 1993, fent parella amb Tomàs Carbonell D’altra banda, es proclamà campió d’Espanya fent parella amb Francisco Javier Clavet 1990 i…
,
Narcís Masferrer i Sala
Periodisme
Periodista.
Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona
Marià Masferrer i Rierola
Biologia
Naturalista.
Cabaler de Masjoan d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una important collecció taxidèrmica d’ocells preparats per ell Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia collaborà amb Estanislau Vayreda
Ramon Masferrer i Arquimbau
Botànica
Botànic.
Participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…
Josep Masferrer i Arquimbau
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica de sus…
,
Joan Vilaseca i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica 1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu Català
,
Francesc Rierola i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…
,