Resultats de la cerca

Conegut com Mia , destaca en la modalitat de caramboles S’inicià al Club Billar Matadepera i passà a la Societat Coral Colón de Sabadell, on també exerceix de director esportiu El 2001 es proclamà campió d’Espanya júnior de tres bandes i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa de la categoria Assolí el bronze en la I Copa del Món júnior de l’especialitat 2002 Com a absolut, ha estat campió de Catalunya de tres bandes 2006, 2007, 2008 i tercer en el Campionat d’Espanya de l’especialitat 2009 Guanyà el I Memorial Joaquim Domingo 2007, el V Trofeu de Tres Bandes…

Hi ha la capella de Sant Roc, construïda al s XVII

S’inicià a la Penya Ciclista Morenito, passà pel Bicisprint i, entre les categories juvenil i sub-23, compaginà el ciclocròs modalitat en la qual fou quatre vegades campió de Catalunya i d’Espanya i guanyà la Copa Catalana i l’Obert d’Espanya i la bicicleta tot terreny Competí pels equips Morenito-K2 2006, Morenito Specialized 2007, MSC 2008-10 i Bicis Esteve 2010-12 En bicicleta tot terreny es proclamà campió d’Espanya de camp a través 2006, 2007, 2009, 2010, guanyà el Tour de França promeses 2007, fou campió de Catalunya de camp a través 2008, 2010 i marató 2012, guanyà la Copa Catalana…

Jugà amb el Júnior Futbol Club de Sant Cugat del Vallès Internacional amb la selecció espanyola, participà en el Campionat d’Europa 2010, 2011, 2013, 2015, del Món 2010, 2014, 2018 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca una medalla de plata obtinguda en el Campionat d’Europa d’hoquei sala 2010, un diploma olímpic 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018

Començà a jugar al CD Terrassa i després passà a l'Atlètic de Terrassa Posteriorment jugà amb l’equip belga del Royal Wellington THC 2012-16 i des de la temporada 2016-17 amb el també belga Braxgata HC Membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat d’Europa 2010, 2011, 2013, 2015, del Món 2010, 2014 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca una medalla de plata obtinguda en el Campionat d’Europa d’hoquei sala 2010, un diploma olímpic 2016 i una medalla de bronze al Campionat del Món 2018

Jugà amb el Club Deportiu Terrassa Hockey Fou internacional amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa 2013, 2015, del Món 2014, 2018 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on aconseguí un diploma olímpic En el Campionat del Món del 2018 fou medalla de bronze

Començà en el juvenil del Terrassa Futbol Club, després fou cedit a la Unió Esportiva Tàrrega 1963-64 i tot seguit jugà en el primer equip del Terrassa 1964-67 Jugava de lateral i de central, i en la temporada 1967-68 fitxà pel Comtal Continuà amb el filial del Futbol Club en l’edició 1968-69, amb incursions al primer equip participà en la gira pels Estats Units, al juny del 1969 i en la temporada 1969-70 formà part de la plantilla del Barça Disputà 35 partits i marcà 1 gol Posteriorment jugà a l’Elx 1970-73 i el Terrassa 1973-77 En retirar-se, exercí d’entrenador i dirigí el Terrassa, entre…

Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats internacionals, fou…

Especialitzat en el boix Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, collaborà en L’Almanac de les Arts 1924-25 Illustrà goigs, L’aire daurat , de Marià Manent 1928, i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York 1933 El 1937 dissenyà el paper moneda de l’ajuntament de Sabadell Conreà també la pintura mural, l’escultura, la ceràmica i l’orfebreria

Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau 1 057 m alt i a la Mola 1 104 m alt Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt, separa el terme de Mura Bages del vallesà de Sant Llorenç Savall El sector de migjorn la Mola pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs Ripoll i la del Llobregat riera de les Arenes La serra de l’Obac és vertebrada per una carena de la…