Resultats de la cerca

El 1648 s’installà a París, on fou deixeble de Philippe de Champagne Convertit aviat en un artista de moda, féu nombrosos retrats gravats i al pastel d’importants personatges de l’època Lluís XIV, Mazzarino, Anna d’Àustria, Colbert, etc El 1659 fou nomenat gravador i dibuixant de la cort

Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58

Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París

Fill d’Enric IV i presumpte hereu del tron fins el 1638, féu costat als nobles conspirant i intrigant, sense èxit, contra Richelieu a la mort d’aquest es reconcilià amb el seu germà Lluís XIII Fou lloctinent general del regne durant la minoritat de Lluís XIV Havent tornat a conspirar, durant la Fronda , Mazzarino l’estranyà al seu castell de Blois 1652 Fou protector de Voiture i de Vaugelas i escriví les seves Mémoires

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica

Situada entre el bosc homònim S i Montreuil N, constitueix un barri residencial, amb algunes indústries importants, com la d’aparells elèctrics, de material fotogràfic, de perfumeria, etc El castell actual fou edificat al s XIV, i la capella als s XIV-XVI El cardenal Mazzarino el féu reformar per LLe Vau Fou presó des del s XV al XVII, i el s XIX esdevingué arsenal Des del 1924 hi ha el Musée d’Histoire de la Guerre El 1738 hom hi fundà una manufactura de porcellana, que tingué activitat durant tot el s XVIII

Mort sense fills, el títol passà 1629 al seu renebot Armand de Borbó-Conti mort el 1666, germà del Gran Condé aquest Armand es casà amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino, fou governador de la Guiena i general en cap dels exèrcits francesos a Catalunya 1655, on s’apoderà de Roses i Puigcerdà Fou un protector de Molière En fou fill Francesc-Lluís de Borbó-Conti mort el 1709 El títol i la casa principesca s’extingiren amb la mort Barcelona 1814 del besnet d’aquest, Lluís-Francesc II Josep de Borbó-Conti

Pertanyia a una destacada família de músics, en la qual sobresortiren els seus germans Atto i Alessandro Estigué al servei del gran duc de Toscana, i el 1644 treballà, a París, per al cardenal Mazzarino El 1645 ocupà un lloc com a organista de la catedral de Pistoia, de la qual fou mestre de capella des del 1657 La seva contribució musical més important és en el terreny de l' opéra-comique italiana Fou un dels primers a conrear el nou gènere, en el qual obtingué uns grans resultats i molt d’èxit Un dels seus títols més destacats fou Il Girello 1668

Introduït a la cort, rebé del cardenal GR Mazzarino el privilegi per a fundar acadèmies d’òpera per tot el país, amb l’objectiu de crear una òpera pròpiament francesa L’acadèmia de París s’inaugurà el 1761 amb Pomone , amb música de R Cambert i llibret de Perrin Malgrat la bona acollida de l’obra, la mala administració dels empresaris de l’acadèmia endeutà Perrin, que fou empresonat Alguns poemes seus foren musicats per compositors com JB Lully, M Lambert o Jacques Champion de Chambonnières Tot i que foren molt criticats, i fins i tot ridiculitzats, Perrin i Cambert són…