Resultats de la cerca

L’accidentalisme no considera motiu de lluita política la forma de govern d’un país Qualsevol contingut és possible dins qualsevol forma de govern, i l’essencial és el contingut L’accidentalisme a l’Estat espanyol ha estat adoptat per les forces reformistes possibilistes de Castelar, partit reformista de Melquíades Álvarez, Lliga Regionalista i Lliga Catalana, CEDA, etc i es pot dir que fou l’actitud de quasi tota l’oposició democràtica els anys 1975-77 acceptar la monarquia de Joan Carles I a condició que aquesta prengués un contingut democràtic i parlamentari

Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla 1904 i de Barcelona 1906-44, i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida 1923 i s’oposà a la política catalanista Fou degà 1926-30 del Collegi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux maig del 1935 Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho 1932 i La propiedad…

Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid en 1895-1903 Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia parallela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez tornà al partit republicà federal el 1913

Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…

A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos dramàtics, un…

Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari…

A Catalunya es constituí a l’abril de 1934 amb el nom de Partido Republicano Liberal Democráti-co i fou presidit per Tomás de Lacalle Abarca

En fou president JMVallès i Ribot, i altres membres destacats foren PCoromines, ABastardas, FLayret, JCarner, SGubern, JLluhí, els germans Zulueta, etc Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes Tenia per òrgans de premsa El Poble Català , el setmanari La Forja 1910-12 i, en alguns períodes, La Publicidad Obtingué un èxit considerable en les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el lerrouxisme en…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…

Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana  de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana  que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…