Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau
,
Josep Calafat i Mesquida
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Poeta.
Exercí de vicari de la parròquia de Sant Jordi Fou un dels collaboradors mallorquins d’Antoni M Alcover en el Diccionari català-valencià-balear La seva poesia és preferentment de temàtica religiosa i es basa en la plasmació d’un lirisme paisatgístic sorgit de la contemplació mística dels espais naturals i camperols del món mallorquí L’estil recorda el de Miquel Costa i Llobera, que l’influí notablement Les seves Poesies , escrites entre el 1907 i el 1915, foren publicades pòstumament el 1964, a cura de Miquel Dolç
,
Joan Bonaventura Bestard i Mesquida
Cristianisme
Missioner franciscà.
S'embarcà cap a Nova Espanya 1786, on fou ordenat sacerdot Fundà 1804 un collegi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars De tornada a Mallorca 1815, fou nomenat comissari general d’Índies 1816-20, 1823-30 Escriví contra les teories millenaristes de Manuel de Lacunza
Jordi Antoni Magí Ferragut i Mesquida

Jordi Ferragut en un retrat realitzat per William Swain
Naval History and Heritage Command/National Portrait Gallery
Militar
Militar i mariner.
Entrà a la marina, on es graduà Participà en la guerra entre Rússia i Turquia, al costat de l’exèrcit rus El 1773 anà a Amèrica com a mariner mercant, i ja el 1775 era capità d’un petit vaixell que feia viatges de l’Havana a Veracruz Participà en la guerra d’independència dels EUA nomenat primer tinent de la marina a Carolina del Sud, intervingué en moltes accions navals, entre les quals cal esmentar, com a comandant d’una galera, la defensa de Savannah Presoner dels anglesos el 1780, fou bescanviat i ingressà a l’exèrcit de terra, a l’estat major del general Francis Marion Participà en les…
Mor el pintor Guillem Mesquida, pintor de cambra de l’emperador Maximilià
Mor el pintor mallorquí Guillem Mesquida, pintor de cambra de l’emperador Maximilià 1723, i autor de nombroses obres en els palaus de la noblesa illenca i a la seu de Mallorca
Miquel Pont
Pintura
Pintor.
Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí Hom conserva d’ell L’Epifania i La Circumcisió parròquia de Sant Llorenç des Cardassar i altres obres a esglésies, museus i colleccions de Palma, Manacor i sa Pobla
Gabriel Femenia
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves
Guillem Ferrer i Puig
Pintura
Pintor.
Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia
Ignasi Ubach
Literatura catalana
Pseudònim literari que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a mitjan anys…