Resultats de la cerca

Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sollicitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent 1371, opuscle en 146 hexasíllabs apariats

Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…

Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat

Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors

Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km

La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% de la seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des de la Font de la Figuera fins a Montesa, la Costera de Ranes , d’on prové el nom de tota la comarca vall mitjana del riu Cànyoles, des de Canals a la Llosa de Ranes, inclòs Estubany, a la vall del riu de Sallent, i…

És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella

Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó

Conté una important representació de la prehistòria del País Valencià des del Paleolític cova Negra, de la Petxina, coves del Parpalló, de les Meravelles, de les Malladetes, etc, del Neolític coves de la Sarsa i de l’Or, principalment i del bronze valencià Destaquen les sèries ibèriques de Sant Miquel de Llíria i de la Bastida de Moixent També disposa de colleccions d’època romana valenciana, i d’algunes petites colleccions no valencianes, com les d’Empúries i d’Eivissa Té una biblioteca especialitzada D’ençà del 1995 hom pot visitar la nova presentació de l’arqueologia…

El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües