Resultats de la cerca

Ingressà a la marina i lluità a Gibraltrar 1782 Carles IV li encomanà la recopilació de notícies i documents de la marina per al museu marítim de Cadis El 1792 ingressà a la Real Academia de la Lengua, i poc després, a la de Bellas Artes de San Fernando El 1800 fou membre de l’Academia de la Historia, que presidí el 1824 Lluità contra els francesos 1793-95 i s’oposà a Josep Bonaparte Publicà una Colección de documentos inéditos

Estudià a Itàlia a Venècia sembla que ho féu amb Ticià Cridat per Felip II, des del 1568 treballà a El Escorial Martiri de sant Jaume 1571, Naixement de Crist 1575, Enterrament de sant Llorenç 1579 La seva obra, que mostra una gran preocupació per la llum i el color a vegades d’una evident influència veneciana i un dibuix vigorós i realista, és un important precedent de la pintura barroca

Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti

Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers 1954-55, ministre d’ensenyament 1955-57, vicepresident 1957-60 i president 1960 El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició Aquest any hagué de cedir el poder al…

Fundat el 1940 amb el nom d’Unió Esportiva les Corts sota la presidència de Juli Mercader, el 1995 adoptà la denominació actual en referència a l’apellatiu popular de Francesc Martínez, que presidí l’entitat des del 1982, en substitució d’Aristeo Navarrete, president del club des del 1959 El 1944 organitzà la primera edició del Gran Premi Foramen, també conegut com Volta Ciclista a les Corts També organitzà el Trofeu Navarrete de ciclocròs 1982-84 a Castelldefels Entre el 1982 i el 1990 formà un equip amateur i patrocinà diversos equips dirigits per Enric Bicardi Té…

Deixeble d’A Sanxes-Coello, el substituí com a pintor de cambra del rei El seu estil, influït pel seu mestre, està dins la línia d’A Mor, encara que amb un excessiu virtuosisme en els detalls de joies i vestits Influí dins l’art de la cort de Felip IV J Carreño de Miranda, B González, Velázquez, etc Conreà també la pintura religiosa, dins el corrent manierista derivat de Navarrete i de Ticià

La dirigiren, en el seu inici, Martín Fernández de Navarrete, Miquel Salvà i Pedro Sáinz de Baranda, i posteriorment, els marquesos de Pidal i de Miraflores, José Sancho Rayón, Francisco de Zabálburu i el marquès de Fuensanta del Valle Aplega documents, en general dels s XVI i XVII com la versió castellana de l’anomenada Crònica de Miquel Parets o la correspondència d’Hug de Montcada i de Lluís de Requesens i del seu germà Joan de Zúñiga amb la cort, entre els d’interès per als Països Catalans, transcrits en ortografia moderna, escollits sense gaire criteri, especialment els darrers volums

S’inicià al gimnàs Studio Navarrete de València i posteriorment rebé una beca com a esportista d’elit per a entrenar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès 1988-91 Es classificà en quarta posició al Campionat del Món 1989 i al d’Europa 1992 Fou campiona d’Espanya individual 1990, 1992 i medalla de bronze 1989, 1991, i també campiona per equips sènior 1987, 1989 i júnior 1988, 1989 És doctora en activitat física i esport per la Universitat de Barcelona, collabora amb l’INEFC en temes de taekwondo i des del 2016 treballa al Consell Català de l’Esport com a membre de la comissió…