Resultats de la cerca

Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Llicenciat en belles arts per l’Academia de San Carlos, debutà en el món de la historieta l’any 1946 amb el personatge de Kangurito, inicialment per a l’Editorial Laerso i més tard per a la revista Pumby  de l’Editorial Valenciana, l’empresa líder del món del còmic al País Valencià fins als anys setanta Fou autor de les historietes de “Raspa y Arenque”, “Felipón” i “Don Memorión” i, sobretot, del personatge Jaimito fins el punt que sovint es considera, erròniament, una creació seva i Simbad el Marino També collaborà en la revista Trampolín Els anys setanta féu la sèrie “Distrito Gaviota” per…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

La línia troncal de la baronia de Centelles té el primer membre conegut en Guadall I, posseïdor del castell de Sant Esteve dit de Centelles a partir de mitjan segle XIII, que vivia el 1041 i que encara no portava el cognom Centelles Gilabert I mort després del 1062 podria ésser-ne el successor El fill d’aquest, Guadall II mort abans del 1084, deixà dos fills Berenguer i Guadall III mort després del 1096, que el succeí intervingué en l’acta de consagració de Taradell 1076, on posseïa un alou Gilabert II Guadall, probablement fill seu, és el primer que prengué el cognom de Centelles Gilabert II…

La Joventut Valencianista inicia la creació de delegacions Fins el 1921 en constitueix a Alcoi, Alacant, Artana, Betxí, Benassal, Cocentaina, Nules, Ontinyent, Hortells i Paterna

Passà als Català de Valeriola, marquesos de Nules, als Fernández de Córdoba, marquesos de La Puebla de los Infantes, als Hoces, als Sánchez i als Hoyos

El castell de la Nou de Gaià fou la casa senyorial de la baronia, fins el 1982, quan Lluís de Morenés i Carbajal, marquès de Nules, donà el castell i els jardins al municipi El títol continua en la mateixa família

En 1830-37 fou catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera, de les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1854 descobrí la natura microbiològica del còlera Publicà una Litología meteórica, 1854 sobre els aeròlits caiguts a Nules Plana Baixa i Vilabella Alt Camp el 1815 Collaborà en La Botánica i en El Restaurador Farmacéutico

Jugà com a defensa al Castelló 1924-33, entre altres equips Després de la Guerra Civil passà com a entrenador al Nules, d’on anà al Castelló en debutar a primera divisió, i dirigí l’equip en dues etapes durant sis temporades També entrenà el Granada, l’Atlético Aviación, el Centre d’Esports Sabadell 1948-49, la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb el qual assolí l’ascens a primera, el Burgos i l’Extremadura

L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració