Resultats de la cerca

Davanter que jugà al RCD Espanyol 1933-35 procedent de l’Arenas de Getxo Jugà 37 partits de Lliga i anotà 33 gols amb l’equip blanc-i-blau Al febrer del 1934 formà part de la selecció catalana que s’enfrontà a Espanya al camp de les Corts

S’inicià en la competició l’any 1985 a l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic El 1997 obtingué la medalla d’or individual a Ciudad Real, que li suposà l’ascens a la categoria d’alta competició Participà amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, on obtingué la medalla d’or a Sevilla i d’argent a Ciudad Real Acompanyà la selecció espanyola en el Campionat Mundial de Venècia 2007, on aconseguí la medalla de bronze

Als setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s’establí com a independent Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres collectives

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic, fou cedit al CE Sabadell 1980-81, tornà al filial barcelonista i la temporada 1982-83 debutà amb el primer equip Davanter centre, romangué al club blaugrana fins la temporada 1987-88, on jugà 114 partits i marcà 24 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Copes del Rei 1983, 1988 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 Després jugà al Múrcia 1988-91 i l’Oriola 1991-92 Amb la selecció espanyola disputà tres partits i marcà un gol

Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

Defensa central, arribà al Futbol Club Barcelona el 1988 procedent del Sevilla Futbol Club Jugà de blaugrana quatre temporades, en 222 partits, un centenar dels quals a la Lliga Formà part de la plantilla de l’anomenat Dream Team i fou campió d’Europa 1992, de la Recopa 1989, de la Copa del Rei 1990 i de Lliga 1991, 1992, 1993 Posteriorment fitxà pel Deportivo de la Coruña Fou internacional per Espanya en 6 partits

Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la capitulació de…

N’hi ha variants que hom beu fredes