Resultats de la cerca

Hi ha indústria metallúrgica i de maquinària, i és bisbat catòlic Anomenada Claudia Savaria pels romans, era capital de l’Alta Pannònia i fou destruïda pels huns el 445 conserva restes romanes i protocristianes Al s XI s’integrà al regne d’Hongria

Mort Pèrtinax 193 fou proclamat emperador per les legions de Britània i de la Gàllia, mentre Pescenni Níger ho era a Síria i Septimi Sever a la Pannònia Després de vèncer Pescenni, fou derrotat per Septimi Sever a Lugdunum, i se suïcidà

Proclamat rei pels seus súbdits, arribà al nord d’Itàlia, però fou refusat per Estilicó Retirat a la Pannònia, atacà novament Itàlia i arribà fins a Roma 408, que saquejà 410 S'adreçà al sud d’Itàlia, potser amb la intenció de passar a l’Àfrica, però morí pel camí

General, d’estirp germànica, al servei de Constant I, mentre aquest era assassinat en una conjura fou proclamat emperador a Autun, i aconseguí d’estendre la seva autoritat a les províncies occidentals Constanci II el derrotà a Mursa Pannònia el 351 i, havent-se retirat vers la Gàllia, se suïcidà dos anys més tard

Regnà a l’antiga Nòrica i Pannònia actual Hongria Es casà primer amb Clotsinda, filla petita de Clodoveu, i després amb Rosamunda, filla del gèpida Cunimund, que ell vencé El 568 atacà el nord d’Itàlia i prengué Venècia i Milà El 572, Pavia, després d’un quant temps de resistència, passà a les seves mans, i hi establí la capital del seu regne Poc temps després morí assassinat

De família aristocràtica, fou tribú militar a Tràcia, Macedònia, Grècia i a l’Orient, legat de Tiberi a Germània i Pannònia, qüestor i pretor És autor d’una història de Roma des dels orígens fins a l’any 30 Ad MVinicium libri duo La història més recent des de la mort d’August és tractada molt minuciosament, amb un estil ampullós i ple d’adulació envers Tiberi, inclou notícies literàries, obres públiques, etc Les fonts que utilitza són Cató, Livi i l’autobiografia d’August

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360

Incorporada a la província romana de Pannònia, a l’edat mitjana, constituí la part oriental del regne de Croàcia Després de la dominació franca 812-818 fou envaïda pels magiars 909, fins que aconseguí la independència 925 S'hi refugiaren molts serbis quan es produí l’ocupació otomana s XVI, de la qual foren alliberats pels Habsburg a la fi del s XVII A partir del 1945 forma part de la República Federada de Croàcia, dins la República de Iugoslàvia Alfons IV de Catalunya-Aragó hi fou reconegut sobirà i, en nomenar 1452 Ramon d’Hortafà successor del castellà de Croia, Bernat Vaquer…

Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal…

De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels…