Resultats de la cerca

A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609 El 1611…

Hi sol abundar la pesca, i són aprofitats per al regadiu Són molt nombrosos a l’horta de Gandia Safor el més cabalós d’aquesta zona és el de les aigües de Pego , prop de la carretera d’Oliva a Pego

És característic de la Marina, de Pego i Dénia a Benidorm

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en…

Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers,…

El 1257 era dels Carròs, senyors de Rebollet La muntanya, que separa el marquesat de Dénia de la vall de Pego, és termenal del Verger, Ondara, Benimeli i Beriarbeig

Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina

Fou diputat a les corts per la Vila Joiosa i Pego 1903-23 i sotssecretari d’instrucció i belles arts 1917 i de treball, comerç i indústria 1919-21 És autor de La suspensión de pagos 1902, La orientación profesional y la escuela, La crisis económica mundial y el problema obrero i Nuestros problemas docentes

Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell

Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles la Vall de Laguar, Marina Septentrional