Resultats de la cerca

Extrem dret, és un dels noms destacats de la història del Club Esportiu Europa Ingressà al club en edat juvenil i s’hi mantingué fins a la temporada 1929-30 Fou campió de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa el mateix any Disputà les dues primeres edicions de la Lliga amb l’Europa i, finalment, jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1930-31 i el Futbol Club Martinenc 1931-32 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 Més endavant fou secretari tècnic de l’Europa

Realitzà nombroses escalades i ascensions al Pedraforca, els Pirineus i els Alps Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des del 1912, dirigí la biblioteca 1940-46 Presidí la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM 1946-51 El 1945 fou nomenat membre d’honor del CADE, a més de ser distingit amb la medalla de la FEM

Actuava de mig i de defensa i començà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida fins a la temporada 1954-55 i a continuació fitxà per l’Hèrcules, que a final de campanya el cedí al Linares Tot seguit milità quatre temporades en l’Sporting de Gijón 1956-60, dues al Màlaga 1960-62 i una al Melilla 1962-63 A primera divisió, amb el Lleida, l’Hèrcules i l’Sporting, disputà un total de 83 partits i marcà 8 gols

Començà a arbitrar partits del Campionat de Catalunya al principi del 1940, quan va entrar a la Federació Catalana com a secretari tècnic Obtingué la categoria internacional 1945 i fou un dels àrbitres del Campionat del Món de Barcelona 1951 Fou secretari de la Federació Catalana de Patinatge fins els anys seixanta

Membre del Club Natació Reus Ploms, arribà al segon lloc del rànquing català En dobles ha obtingut grans èxits al costat de Marta Cano, com la victòria al Màster Pàdel de Catalunya 2008 Ha jugat amb la selecció catalana, amb la qual aconseguí un tercer lloc al Campionat de Seleccions Autonòmiques 2009

Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación  1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la…

President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de ceca y…

Des de nou anys viu a Jesús Baix Ebre Exerceix de professor de català per a adults Ha esdevingut un dels divulgadors destacat i polifacètic de les Terres de l’Ebre a través de llibres, exposicions, conferències, poemes, narracions, llibres d’itineraris i fotografies També és actiu com a guia de natura Ha publicat els volums de narracions Contes del bosc 1996, premi Ramon Salvador Montoriol 1995, Morret pelut de rabosa 1998, premi Ramon Salvador Montoriol 1996,  Contalles del Port 2000, Port endins 2009, El mas de la Franqueta 2012 i Diari de natura 2016, premi Joan Cid i Mulet 2014 Ha…

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de…