Resultats de la cerca
Es mostren 2484 resultats
tractat dels Pirineus

Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents anteriors d’…
Copa dels Pirineus

Equip del Futbol Club Barcelona guanyador de la Copa dels Pirineus del 1910
FC Barcelona
Futbol
Competició internacional de futbol disputada entre el 1910 i el 1914 per equips catalans, bascos i del sud de França.
Organitzada per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat, fou una de les primeres competicions internacionals de futbol d’Europa Agrupà equips de territoris propers als Pirineus, fet que donà nom a la competició El Futbol Club Barcelona en guanyà quatre edicions consecutives 1910-13, mentre que el Futbol Club Espanya de Barcelona guanyà l’edició del 1914 Barcelona fou seu de la competició els anys 1913 i 1914 Deixà de disputar-se a causa de l’inici de la Primera Guerra Mundial
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
Lliga dels Pirineus

Víctor Tomàs, capità del FC Barcelona, rebent el trofeu de campió de la Lliga dels Pirineus del 2012
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Competició internacional d’handbol disputada anualment a l’inici de la temporada.
Es començà a jugar el 1997, només en la categoria masculina, en substitució de la Lliga Catalana Coorganitzada per la Federació Catalana i la Lliga del Llanguedoc-Rosselló, enfronta els dos millors equips adscrits a cadascuna d’aquestes entitats, malgrat que en alguna edició hi han participat sis equips El FC Barcelona és el gran dominador, amb dotze títols El BM Granollers també n’ha guanyat una edició La competició femenina es començà a disputar l’any 2000, i els clubs catalans que l’han guanyat són l’Associació Lleidatana 2004, 2006, el BM Montcada 2001 i el CH Amposta 2009
Euroregió Pirineus Mediterrània
Associació transfronterera de regions administratives de la Unió Europea creada l’octubre del 2004.
Des de l’inici en formen part la regió d’ Occitània fins el 2016, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus , a l’Estat francès, i les comunitats autònomes de l’Estat espanyol d’ Aragó , Catalunya i les Balears Té com a objectius la cooperació en diversos camps de les regions membres i la projecció exterior del vessant mediterrani occidental de la UE, per als qual és l’instrument de coordinació política A més de formar-ne part les administracions, l’organització preveu la participació d’organitzacions, entitats, i actors socials, econòmics i culturals d’aquest territori, així com…
gos de muntanya dels Pirineus

Gos de muntanya dels Pirineus
© Institut Pirinenc del gos de muntanya dels Pirineus
Mastologia
Raça de gos de guarda i defensa, de talla gran (65-80 cm a la creu) i pes important (45-70 kg), força semblant, doncs, al mastí dels Pirineus, però de pelatge totalment blanc.
Procedeix probablement de la regió de l’Arieja entre l’Alta Cerdanya i el Principat d’Andorra des d’on s’establí, posteriorment, en diferents zones pirinenques
Club d’Esquí Alpí Pirineus

Membres del Club d’Esquí Alpí Pirineus
Club d’Esquí Alpí Pirineus
Esquí
Club d’esquí d’Alp.
Fundat l’any 1992, practica totes les modalitats d’esquí a l’estació de la Molina Els seus membres participen en els Campionats de Catalunya i d’Espanya L’Escola Catalana d’Esquí, fundada el 2006 per Pablo Fontsaré, s’associà al club des de l’inici L’escola és considerada la segona en importància a tot l’Estat i forma professors d’esquí a la mateixa estació de la Molina El club tenia uns 400 socis el 2011
Comunitat de Treball dels Pirineus
Organització creada el 1983 a instàncies del Consell d’Europa i després de la Conferència de les Regions Pirinenques (1982), per tal de potenciar les relacions econòmiques i polítiques de les regions frontereres dels Pirineus.
En formen part Andorra, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Aquitània, Catalunya, País Basc, Navarra i Aragó, i la seva seu permanent és Jaca
Societat Filomàtica dels Pirineus Orientals
Fundació de la Societat Filomàtica dels Pirineus Orientals
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat…
