Resultats de la cerca

Coneixedor de les llengües clàssiques i orientals, s’ocupà, entre d’altres temes, d’arqueologia i de lingüística, especialment a Del origen y principio de la lengua castellana o romance que hoy se usa en España 1606 i a Varias antigüedades de España, África y otras provincias 1614

Estudià filosofia i lletres a València Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869 En collaboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família

Collaborà a Archivo de arte valenciano , Las Provincias , Diario de Valencia , Boletín de la Real Academia de la Historia i El Obrero Setabense Publicà Curiosidades setabenses 1924-25, Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva 1925, Játiva biográfica 1931 i El valenciano en las escuelas y en la vida social 1918

President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres

Arran del naufragi de quatre fragates 1865 davant el port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari Las Provincias , i hi féu construir el dic de Llevant El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial Es retirà i ingressà en l’orde cartoixà, a Valclara expulsat l’orde de França 1901, passà amb aquest a Itàlia

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma 1878, Las capitulaciones matrimoniales 1880, El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas 1894, La responsabilidad notarial 1899, Derecho consuetudinario de las provincias de Tarragona y Barcelona 1901, Estudios notariales 1907 i una Guía del vinicultor y del comerciante 1886

Doctor en filosofia i lletres 1896, fou professor i rector 1898 de la Universitat d’Oñati Integrat dins el moviment catòlic social, collaborà a “La Hormiga de Oro” i a “El Correo Catalán” Publicà nombroses novelles La tórtola herida , 1892 Oro oculto, 1896 i estudis històrics i polítics, com La cuestión de Marruecos y el conflicto de Melilla 1893, Las provincias de España 1903 i La Revolución de Julio en Barcelona 1909

Milità en el partit moderat, i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Presidí l’Ateneu Català 1871 i l’Ateneu Barcelonès 1878 Defensor del manteniment del dret català, publicà Prontuario de las acciones 1856, Necesidad de la libertad de testar 1859, Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos 1882

Fou un dels dinamitzadors de la Renaixença a Castelló i un dels introductors a la zona de les tendències modernistes Escriví Joesa 1914, un llarg poema d’influx parnassià que és un intent de superar l’herència llorentiana Deixà inèdits Composicions, Versos valencians i Rimes i sonets , tres reculls de poesies, i traduccions esparses aparegudes entre el 1909 i el 1914 a revistes com “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “El Cuento del Dumenche” i “Almanaque de Las Provincias”