Resultats de la cerca

Participà en el programa Albatros per a joves valors del golf Guanyà quatre Campionats dobles de Catalunya 1996, 1998, 1999, 2000 i una Copa Puerta de Hierro el 1997

Soci del Real Club de Golf El Prat, durant els anys seixanta i setanta guanyà bastants campionats en l’àmbit estatal, entre d’altres la Copa Nacional Puerta de Hierro 1968 i el Trofeu Vilet del Club de Golf Sant Cugat 1969

Germà de Francesc Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia 1900, Las casas de los Estudios en Valencia 1902, La puerta de Serranos 1915 i altres monografies

Durant el regnat de Ferran VII fou arquitecte major de Madrid, on projectà, en un estil que peca de grandiloqüent, el palau de Sonora, el de la duquessa de Villahermosa 1806, la Puerta de Toledo 1823-27 i el Teatro Real 1818, no acabat fins el 1850

Uns prometedors inicis en el terreny del cinema policíac — Embajadores en el infierno 1956, Amanecer en Puerta Oscura 1957, Usted puede ser el asesino 1961— deixaren pas a una dilatada filmografia constituïda per comèdies intranscendents El 1995 rebé el Premi Goya al conjunt de la seva obra

Enviat a Amèrica per sufocar la rebellió independentista, es distingí per la seva brutalitat fou derrotat a Boyacá per Bolívar 1819, amb el qual negocià Trujillo, 1820 Fou creat comte de Cartagena i marquès de la Puerta i fou capità general de Castella 1821 i de Galícia 1832

Format al Reial Club de Golf El Prat Fou campió d’Espanya júnior 1968, amateur 1970, 1971 i de dobles 1970, 1975, 1976 També fou campió de Catalunya amateur 1979, i guanyà dues edicions de la Copa Puerta de Hierro 1980, 1981 Després feu d’entrenador professional al mateix club on es formà

Fill de la cantant i ballarina Lola Flores Poeta del rock urbà, és l’autor de temes essencials de la música pop espanyola com La puerta de Alcalá , i també, fins a la seva mort, compositor de la majoria de les cançons de Rosario Flores Dins la seva discografia cal destacar Antonio 1980, Al caer el sol 1981, Gran Vía 1988 i Cosas mías 1994

Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911  Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853…

Residí a Madrid des del 1740, on fou escultor de cambra del rei i professor de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Treballà a la façana de les esglésies del Carmen i dels Santos Justo y Pastor, en la decoració del Palau Reial i en diferents monuments del Madrid de l’època de Carles III relleus de la Puerta de Alcalá i els lleons de la Fuente de la Cibeles