Resultats de la cerca

L’església parroquial deSantMartí, actualment sufragània de la deSant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc…

Comprèn el santuari de Santa Quitèria

Fou bastida el 1407, sota l’advocació de santa Llúcia i santa Quitèria, i refeta el 1720 És molt popular a la comarca Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia del Quer per confusió amb la capella homònima de Prats de Lluçanès

Aquesta ermita, dedicada també a Santa Quitèria, és emplaçada, a gran altura, al vessant de llevant del Pení L’actual ermita és una construcció del segle XVIII Segons F Monsalvatje, l’ermita de Sant Sebastià conservava en la seva obra de fàbrica vestigis de construccions romàniques, les quals, donat cas que haguessin existit, avui no hi són visibles

Fou sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà d’Amunt, i de Santa Eulàlia de Ronçana Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425 i refeta poc després Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes

Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó Fraga Vila i castell de Fraga Fortificació del Murallot Castell d’Hagon Fortificació de Safranals Castell d’Almenarella Castell de Castelló Torre del Pilaret de Santa Quitèria Torre dels Frares Mequinensa Castell de Mequinensa Saidí Castell de Saidí Torrent de Cinca Castell de Torrent de Cinca Vilella de Cinca Castell de Vilella o el Castellàs

Fou un dels pintors gòtics que treballaren a Mallorca Identificat per Meiss amb l’anomenat Mestre dels Privilegis , de clara tendència italiana i de filiació estilística relacionada amb Pietro Lorenzetti Documentat entre el 1300 i el 1344 Són seus els retaules de Santa Quitèria 1332 i de Santa Eulàlia 1349, catedral de Mallorca Illustrà el llibre de Lleis Palatines de Jaume II conservat a Brusselles i el Llibre de privilegis de Mallorca , que li donà el primer nom

El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al…

És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble 255 h agl diss…

Situació L’església de Sant Martí de Campmajor, com tantes altres de la comarca, té només alguns elements característics, com l’absis i la base del campanar d’època romànica F Tur L’església de Sant Martí, que recull també el culte de Santa Quitèria, es troba a la vall de Campmajor, en un petit promontori situat al marge dret del Tort Mapa L38-12295 Situació 31TDG6741640 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km, a mà dreta hi ha un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell a 0,5 km surt també una…