Resultats de la cerca

Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà Solsonès, Biosca Solosonès i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El…

L'edifici principal, construït al segle XVIII, és de planta quadrada Té edificis annexos, un dels quals construït el 1919 i, a pocs metres, hi ha una bassa circular per a emmagatzemar aigua

Construïda cap al segle XVII, ha estat reformada i ampliada A més de la casa, consta de diversos edificis annexos, un molí i una gran bassa de murs de pedra Més tard, s'hi va afegir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat Inicialment era de la família Bassols i, posteriorment, fou la casa pairal dels generals carlins Borja de Riquer i Gallegos i Martí de Riquer i de Comelles, pare de l'artista modernista Alexandre de Riquer i Inglada

És un edifici del segle XVII, de planta rectangular, al qual se li afegiren edificis annexos També compta amb una bassa per a emmagatzemar aigua

De planta quadrangular, fou aixecada al segle XVI amb carreus de pedra Té diverses edificacions annexes de caràcter auxiliar i grans contraforts que li confereixen un aspecte fortificat

Formada per la casa principal i diversos edificis annexos, ha sofert moltes modificacions al llarg dels anys

Originàriament de pedra i de planta quadrangular, ha sofert nombroses ampliacions i modificacions al llarg dels anys

Publicà panegírics religiosos i deixà inèdita una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari , en vers

D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior

Té edificis annexos i una torre de planta quadrada que es considera que és d'origen medieval En alguns dels seus murs de tancament hi ha espitlleres L'edifici actual fou construït el 1766, segons consta a la llinda de la porta principal, però ha sofert modificacions posteriors