Resultats de la cerca

Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760

Situada a l’W de Rotterdam, a tocar del canal de Nievwe Waterweg, és un important port pesquer i un centre industrial metallúrgia i química Primitiu poblet pescador, al s XX esdevingué el tercer port d’Holanda Les noves dàrsenes a l’illa de Rozenburg 1958 afavoriren el creixement industrial

A París 1884 admirà la pintura de Manet Fou influït, també, per Frans Hals i per Rembrandt Al principi pintà, en estil realista, animades composicions de cavalls més tard s’orientà vers un impressionisme molt personal El 1886 s’havia establert a Amsterdam, ciutat que presentà en versions grises i opressives no mancades de lirisme És conegut, també, pels seus nus

Format en el camp periodístic i com a escriptor de guions cinematogràfics, estudià posteriorment arquitectura, i fundà el grup OMA Office for Metropolitan Architecture l’any 1975 Reprengué la tasca literària amb l’influent llibre Delirious New York , amb valor de “manifest retroactiu”, en què reivindicava Nova York com la veritable expressió del Moviment Modern i com a emblema del progrés urbà en una època regida per la cultura de masses La recerca d’un màxim nombre d’esdeveniments dins d’un contenidor de grans dimensions, exemplificat pels gratacels, fou la motivació principal de projectes…

Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una reacció i…

Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705

Assolí l’abstracció a mitjan dècada dels trenta com a resultat de les seves experiències surrealistes Posteriorment evolucionà vers un expressionisme, saturat de color, amb el qual evocà sovint la figura femenina i el paisatge

Interessat per la natura i sobretot pels animals, ha fet reportatges arreu del món sobre alguns dels últims paradisos naturals de la terra, el comportament dels animals i també sobre algunes espècies en perill d’extinció Els seus treballs a Madagascar i a Geòrgia del Sud li valgueren els premis del World Press Photo dels anys 1988 i 1989 El 1991, amb la fotografia d’un elefant feta al delta de l’Okavango, a Botswana, guanyà el concurs de fotografia de la natura més prestigiós del món el Wildlife Photographer of the Year , organitzat per la BBC i el Natural History Museum de Londres Ha…

Llicenciat en dret, estudià a les universitats de Leiden i Amsterdam, a la London School of Economics i a la Universitat de Berlín Fou delegat permanent de l’ONU 1949-52 i ministre d’afers estrangers en 1938-40, 1943-44, 1952-56 en aquesta ocasió, com a coministre i 1956-71 El 1957 fou un dels signants del Tractat de Roma, punt d’arrencada de la Comunitat Econòmica Europea Fou secretari general de l’OTAN entre el 1971 i el 1984 El 1967 rebé el premi Carlemany per la seva contribució a la política europea