Resultats de la cerca

És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica

Existia ja el 1244 amb consideració d’ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508

Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S’especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut És pare de  Carmina , actriu i directora de teatre, i Josep Maria Segimon i Valentí Barcelona, 5 de juny de 1942 - 10 de novembre de 2025…

Es troba a 1 230 m alt Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova Estigué regida per ermitans i donats dels s XIV al XVIII Entre els anys 1640 i 1782 es construïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal Fou secularitzat per la desamortització 1837 Era obert del 30 d’abril al dia de Tots Sants Durant l’hivern els ermitans habitaven a la capella de Santa Maria de l…

Doctor en dret civil i canònic, s’establí a Barcelona, on exercí d’advocat Anotà les Observationes sacri regii Senatus Cathaloniae de Miquel Ferrer 1608 publicà, amb el títol d' Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae 1610, unes notes tretes d’autors pràctics de Catalunya per tal de demostrar l’obscuritat d’algun punt de l' Apparatus ad constitutiones Cathaloniae de Tomàs Mieres

El 1807 ingressà a l’Escuela de Artillería, de Segòvia Lluità contra els francesos a Conca, a Cadis i a Portugal Pres, fou dut a França 1812, però pogué fugir a Londres Ascendit a coronel 1815, fou governador del castell de Roses 1832-39 i lluità contra els carlins Fou també governador d’Eivissa 1839-40 i cap del quarter general de l’exèrcit de Catalunya Es distingí en les bullangues de Barcelona i fou ascendit a general 1843 El 1857 es retirà a Mallorca

Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del ganado caballar 1793

Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602