Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Maria de Cervelló
Cristianisme
Religiosa mercedària.
Anomenada també Maria del Socors Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà 1265 la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga Després del procés de beatificació 1629-89, el seu culte fou…
Santa Maria de Cervelló
Església romànica de Santa Maria de Cervelló
© Fototeca.cat
Església
Antiga església del castell de Cervelló (Baix Llobregat), parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve) del poble de Cervelló (Baix Llobregat), situada prop del castell, 1 km al S del poble.
L’edifici Construïda íntegrament amb pedra sorrenca de la muntanya on s’alça, l’església consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals i coronada a l’est per un absis semicircular que té cinc nínxols rebaixats al gruix del mur A banda i banda del tram de nau que precedeix l’absis, s’hi obren dues capelles del segle XVI En aquest tram, la nau queda coberta per una cúpula construïda sobre trompes en forma de petxina, que a l’exterior es resol en un cimbori vuitavat Al costat de les capelles esmentades hi ha dues capelles més, construïdes al segle XVIII…
el Corredor

Aspecte del santuari del Corredor
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt., dins el municipi de Dosrius (Maresme).
Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició…
auxili
Ajut, socors.
SOS
Electrònica i informàtica
Senyal de socors adoptat internacionalment en telegrafia i radiotelegrafia
.
La seqüència de les lletres fou escollida perquè és fàcil de transmetre en morse –tres punts S, tres línies O, tres punts S– i després reinterpretada com un acrònim de l’angès Save Our Souls , ‘salveu les nostres ànimes’
El Cantón Balear
Periodisme
Periòdic republicà federal de Palma, Mallorca, dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, de l’abril del 1873 al gener del 1874, en què fou suspès per ordre governativa.
Tenia la redacció a la societat de socors mutus “L’Auxili Federal” i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo” De fora Mallorca hi collaboraren Roque Barcia, José Paúl y Angulo i Mina Puccinelli
batalla de Sagrajas
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 23 d’octubre de 1086 a les ribes del Zapatón (Extremadura) entre l’exèrcit almoràvit i Alfons VI de Castella-Lleó, aliat amb Sanç Ramírez d’Aragó i amb Álvaro Háñez de València.
La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella i Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica
Josep Anselm Clavé crea La Fraternitat
Josep Anselm Clavé crea La Fraternitat, societat de socors mutus, primera coral d’Espanya i origen de les “societats euterpenses” o Cors de Clavé, agrupacions musicals que volen allunyar els obrers de la taverna i donar-los una educació moral i cultural
Joan Eixarc
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà, a Càller, a l’orde de Sant Agustí 1470 Reformà, entre altres, el seu convent de Càller i fundà, sota l’advocació del Socors, els de Palma Mallorca, València, Xàtiva, Llíria i Caudiel, amb tots els quals fou creada la província augustiniana de Sardenya